Mentre des de la premsa universitària independent critiquem als directius de la Universitat de Lleida perquè no saben on van en projecció exterior i perquè per aconseguir uns euros d’un concurs del Ministerio de Madrid, s’han pujat al carro d’un projecte de projecció que lidera la Universidad de Zaragoza; de cop ha aparegut la mort de Labordeta.

I també de cop ha sorgit un moviment de solidaritat i estimació a Labordeta, que està molt bé, però em sobta. Ja li podien haver fet més cas en vida!!!.

Segur que amb José Antonio Labordeta, si l’hagués conegut personalment, m’hi hagués barallat. O potser no. El truc és la llibertat. Si ell entenia la meva, la del meu País, ens haguéssim entès, perquè jo entenc la seva consciència regional aragonesa i òbviament també entenc el que va representar i representa avui: Joaquín Costa en l’imaginari d’Aragó. Aquest precursor de l’aragonesisme forma part, de forma voluntària o involuntària, de la cançó popular aragonesa o sigui també de Labordeta.

Nosaltres nacionalistes, ells regionalistes : tots defensors de la llibertat com Labordeta. Adiós.

...

Hem de fer un debat profund sobre la projecció de l’aranès. S’ha de fer balanç de com ha anat ER ESTUDIANT i en que ens hem equivocat. Jo no n’estic satisfet del tot.

S’ha de passar de petit suplement a publicació independent i reforçar la seva incidència a la comunitat educativa d’Aran. Com editor, necessito un director del nou ER ESTUDIANT. Busco director. (direccio@locampus.cat) (M’és igual si pensa blanc o negre, tingui un carnet polític d’un color o d’un altre, només una condició: que sigui un defensor/a sense fissures d’Aran. I d’Aran dins Occitània).

Hi ha hagut mestres i professors de les escoles i l’Institut d’Aran que han disparat contra ER ESTUDIANT. Uns, perquè la política els ha condicionat, altres perquè viuen l’educació sense cap mena de reflexió i passen de fer res de debat i sobretot crear complicitats intel•lectuals.

Si l’aranès no es defensa sense partidisme i de forma transversal està mort. Deixeu-vos de triomfalismes, no ens enganyem : també hi ha maneres equivocades de com entendre la defensa de les llengües amenaçades. Ah! Que l’aranès no està amenaçat?. Doncs, és mentida, està amenaçat i cal protegir-lo.

I també un altre tema sobre comunicació, que ja feia dies que ho volia dir, i dedicat als Convergents aranesos : Encara no tenim la nova televisió en aranès. Per partidisme i per l’egocentrisme d’alguns, us vareu carregar el projecte que ja estava en marxa i a mi, que el potenciava. Només faltava posar la “carta d’ajust”. Ja han passat tres anys. I que? Res de res. S’han perdut tres anys i ara estaria funcionant. Quan es recupera una llengua, el primer que s’ha de saber es reconèixer quan un s’equivoca. A mi m’importa una merda si és d’Unitat d’Aran o del club de la petanca el dinamitzador cultural. Tots els projectes de recuperació han d’ésser unitaris.

...

Ja he començat el projecte participatiu de creació del nou producte editorial: LO CAMPUS DIARI.

Volgudament és de “creació participativa”, que vol dir molt més que uns professionals de l’informàtica i de continguts el construeixin.

El procés logístic de construcció ara quedà obert i per Sant Jordi 2011 serà operatiu, periodísticament parlant.

Ara toca, per la base, per la base d’estudiants i professors, lligar 20 universitats. Necessito trobar entusiastes i m’és igual de quina corda política, social i cultural siguin, perquè la transversalitat n’és el fil conductor del projecte.


..............................

http://www.locampusdiari.com/
redaccio@locampus.cat


...

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Si fes cas de les dues hores de classe de patologia respiratòria i cardíaca que avui he escoltat jo seria ja ara un bon metge, però a més estaria mort. Perquè per una banda, m’han volgut convèncer que avui per ésser un bon metge es necessiten dues coses fonamentals : saber anglès i saber estadística. Estic salvat, -he pensat. Encara que ho he trobat exagerat. Per altra banda un altre docent, ens ha explicat com s’acabava tenint un infart com a conseqüència de raons emocionals. Que tenir un gat o un gos o qualsevol altre animal de companyia fa tenir menys infarts. Serà qüestió de pensar-ho. Però algú ha dit: - perquè no tenir millor un amant. La replica ha estat ràpida: un amant esta bé, però millor que tingui gat.

...

11 de setembre, fum, fum fum…!

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
En ple franquisme el meu pare comprava el diari francès Le Monde un dia a la setmana. Era el dia on hi havia el suplement literari.

D’una manera natural a casa, tots el llegíem o l’interpretàvem. I aquesta és la idea : d’una manera regular, quasi obligatòria, cal tenir accés a material cultural de primer ordre. És una manera molt útil d’anar forejant criteri cultural. Constància, regularitat ... una i mil vegades. Ni que sigui per osmosi involuntària, alguna cosa queda i t’influeix. En positiu , és clar.

Marqueu pautes, tot és una carrera de fons. A la merda el fast food de tertúlia!!!.

..

Des d’avui tornaré a escriure de manera regular en aquest blog o sigui el meu propi dietari personal. Fa nou mesos que no escric res aquí, només he anat mantenint material audiovisual que m’ha estat acompanyament aquest període. Aquest blog és molt antic: funciona des del 2003, encara recordo com se n’enfortien quan vaig començar i mireu ara com està això dels blogs.

Estic profundament cansat d’Aran, del món universitari de Lleida i dels múltiples estafador intel•lectuals que em rodegen.

Anar a contracorrent costa molt, però ara estic a la meva recta final i serè més contracorrent que mai.

“LO CAMPUS Edicions” amb la revista “LO CAMPUS” i el nou “LO CAMPUS DIARI” pels Països Catalans i Andorra, serà continuar l’aventura com emprenedor.

Si aquests nou mesos han estat uns “exercicis espirituals” quasi per definició interns, ara tot serà d’explosió i exposició pública, on el treball a la xarxa serà la prioritat. Treballaré en la dinàmica d’un “Community Manager”. Questions com “Coolhunting” o “Crowdsourcing” seran algunes de les meves tasques. Tranquils!, no és una pijada citar-ho en anglès, desprès de més de 14 anys de viure en a Anglaterra, potser que d’una vegada utilitzi aquesta base. Sóc un londinenc que viu a Lleida.


..

1959

El nou LO CAMPUS que es distribueix avui :
.......................

...................................................

Els trobareu en versió integra a www.locampus.cat

....

..........................

................................

................................ Escultures de Bernar Venet

...

............................
.................Un regal des de Israel : Rali Margalit

................................................

.................................................................."Castels in the sand"

..

................................................


...

...

...

El nou LO CAMPUS 10 i el Suplement ER ESTUDIANT

..................................

.................................................

...

................

..

..........

...