Des d’avui tornaré a escriure de manera regular en aquest blog o sigui el meu propi dietari personal. Fa nou mesos que no escric res aquí, només he anat mantenint material audiovisual que m’ha estat acompanyament aquest període. Aquest blog és molt antic: funciona des del 2003, encara recordo com se n’enfortien quan vaig començar i mireu ara com està això dels blogs.
Estic profundament cansat d’Aran, del món universitari de Lleida i dels múltiples estafador intel•lectuals que em rodegen.
Anar a contracorrent costa molt, però ara estic a la meva recta final i serè més contracorrent que mai.
“LO CAMPUS Edicions” amb la revista “LO CAMPUS” i el nou “LO CAMPUS DIARI” pels Països Catalans i Andorra, serà continuar l’aventura com emprenedor.
Si aquests nou mesos han estat uns “exercicis espirituals” quasi per definició interns, ara tot serà d’explosió i exposició pública, on el treball a la xarxa serà la prioritat. Treballaré en la dinàmica d’un “Community Manager”. Questions com “Coolhunting” o “Crowdsourcing” seran algunes de les meves tasques. Tranquils!, no és una pijada citar-ho en anglès, desprès de més de 14 anys de viure en a Anglaterra, potser que d’una vegada utilitzi aquesta base. Sóc un londinenc que viu a Lleida.
..
dijous, de setembre 09, 2010
dimarts, de setembre 07, 2010
dimarts, d’agost 31, 2010
dissabte, d’agost 28, 2010
dissabte, de juliol 10, 2010
dimecres, de maig 26, 2010
El nou LO CAMPUS que es distribueix avui :
.......................
.......................
Els trobareu en versió integra a www.locampus.cat
....
dimarts, de maig 18, 2010
dimarts, de maig 04, 2010
dilluns, de maig 03, 2010
dimarts, d’abril 27, 2010
dimarts, d’abril 20, 2010
dimecres, de març 24, 2010
dimecres, de març 17, 2010
dimarts, de març 09, 2010
diumenge, de febrer 28, 2010
dimecres, de febrer 24, 2010
dilluns, de febrer 22, 2010
diumenge, de febrer 21, 2010
dijous, de febrer 18, 2010
dilluns, de gener 04, 2010
Avui faig anys, son tants, que és un fàstic escandalós.
Tothom es pensa que a la meva edat un està acabat, jubilat i aniquilat. I jo tot just ara començo a edificar els meus somnis. Jo he seguit la vida a l’inrevés. El que avui faig, els “normals” ho fan als vint anys i jo en canvi ho faig ara.
Aquest 2010 serà espectacular en la meva vida.
Però necessito cues de pansa per tenir una memòria espectacular. Aquella que ja no li puc donar al pare i que perdem entre les mans, com si agaféssim aigua de la mar amb la mà oberta i l’aigua s’escapés entre els dits.
Estic engripat i la meva amant també té tots els mals.
(Només so).
Gustav Mahler,
Symphony No. 5 / Adagietto.
Herbert von Karajan ,
Berlin Philharmonic Orchestra.
....
Tothom es pensa que a la meva edat un està acabat, jubilat i aniquilat. I jo tot just ara començo a edificar els meus somnis. Jo he seguit la vida a l’inrevés. El que avui faig, els “normals” ho fan als vint anys i jo en canvi ho faig ara.
Aquest 2010 serà espectacular en la meva vida.
Però necessito cues de pansa per tenir una memòria espectacular. Aquella que ja no li puc donar al pare i que perdem entre les mans, com si agaféssim aigua de la mar amb la mà oberta i l’aigua s’escapés entre els dits.
Estic engripat i la meva amant també té tots els mals.
(Només so).
Gustav Mahler,
Symphony No. 5 / Adagietto.
Herbert von Karajan ,
Berlin Philharmonic Orchestra.
....
Subscriure's a:
Missatges (Atom)