dilluns, d’agost 11, 2003

+DIARI CÍVIC+ Un article per l'AVUI

La meva relació amb el diari AVUI sempre ha estat "d'amor-odi".

He publicat molts articles en aquest diari, però sempre he tingut problemes amb les pàgines de "Diàleg", quasi sempre allà on m'han tractat millor ha estat en la "Secció de Política" deixant-me publicar alguna anàlisi meva en forma d'article. No se qui és el responsable de l'apartat "Porta Oberta" però els hi he d'estar agraïts.

De l'AVUI el que mai he suportat és el "publi-reportatge" que publiquen en aranès cada dissabte, l'anomenat AUÉ. És un dels escàndols més grans de manipulació de premsa escrita que s'han donat a Catalunya i Aran. En la seva primera etapa de l'AUÉ va ésser una competència deslleial directa a ETH DIARI (diari privat que jo editava i dirigia).

El publi-reportatge no només el pagaven i el paguen les administracions, sinó que a mes físicament és feia en les dependències del Conselh Generau d'Aran. Algú és pot imaginar "periodistes" fent un diari dins dels despatxos de la Generalitat?. I per adobar-ho, desprès com a separata, regalaven un exemplar de l'AUÉ a totes les llars de la Val d'Aran. Una altra manera de fer competència deslleial a una premsa escrita professional i lliure que el lector havia de pagar-ne un preu, perquè era en aranès i mai va rebre ni una pesseta de subvenció pública.

Reprodueixo a continuació un dels articles que Pere Tió -Responsable d'Opinió- NO va creure convenien publicar. Per que?. -????-


LA TEVA VEU EN EL PROGRAMA ELECTORAL DEL CATALANISME

Diuen que aquest any electoral en l’arena política catalana tot és una autèntica “carnisseria”, és a dir la punyalada està a l'ordre del dia entre partits i tota mena d’entitats polítiques, socials, cíviques, culturals i inclús religioses. Els partidaris de cada opció apreten de valent per aconseguir adhesions i fer circular els seus missatges. De fet res de nou, sinó fos que aquesta vegada l’espanyolisme -vestit de federal- pot acabar governant la Generalitat de Catalunya.

Només ens faltaria això !!!!. Dominarien alguns ajuntaments, seguirien dominant una part social i cívica d’aquesta Catalunya dual que tenim, seguirien manipulant la cultura –amb tota l’elit anticatalanista fent de màquina de tren-, a més de seguir fent sectarisme i clientalisme a les Universitats –cosa que han fet durant 25 anys ajudats pels comunistes passats ara a liberals-- i a més de tot això.... dominarien la Generalitat, tant l’estament governamental com centenars de quadres intermedis de lliure designació. O sigui, una Catalunya encara més asfixiant de la que tenim. Centenars de “Montilles” situats a tot arreu, amb un missatge de regionalisme suposadament esquerrà i com la reina mare, guiats pel representant del socialisme “pijo” de Catalunya: el senyor Maragall.

De la descripció anterior, els “seudo-intel·lectuals de menjadora” en diuen fer maniqueisme i demagògia.

O sigui, que dir que el Maragall pot guanyar és demagògia, i descriure que tot canviarà com girar un mitjó i que estarà supeditat a un projecte estatal i no de prioritat catalana, és maniqueisme. Excel·lent!, i és que aquests el que tenen és el que en argot català els politicòlegs en diem “l’efecte Sellarès” , que és aquell símptoma polític català que s'expressa dualment, de la següent manera: Si el que analitza la realitat té un moment baix doncs diu que Catalunya va malament, si l’analista està eufòric Catalunya va bé. El tenir un estat d’ànim o l’altra, depèn d’on raja la mamella.

En fi, cal continuar i fer allò que tant se n’enfoten els seudo-acadèmics nostrats i la pijancia catalanista per la suposada falta de glamour, que és apropar-se directament a la gent i demanar-los-hi opinió i esperonar-los a la crítica, si cal. Això sí, deixant abans de les xerrades, que els nostres interlocutors vegin l'ineludible capítol de “El cor de la Ciutat” i que la Júlia Otero acabi el seu programa.

Aquest apropament ciutadà és el sentit de la campanya de “Mobilització Catalanista” MCAT: “La teva veu en el programa electoral del catalanisme”. És tracta de conduir cap al presidenciable Artur Mas les reivindicacions més sentides per la població, per intentar que siguin assumides en el seu programa electoral, buscant almenys un compromís de donar-los-hi viabilitat en la futura acció de govern.

No cal ni dir, que inclús podríem neguitejar al candidat amb tanta participació i pressió, però, pesi a qui pesi, una plataforma cívica independent com MCAT té aquesta funció i el presidenciable nacionalista té la suficient convicció del paper determinant de la societat civil, que li serà del tot natural acceptar el repta.

Si som 300.000 nacionalistes que ens vàrem quedar a casa i no vàrem anar a votar fastiguejats de tant politiqueig de vol gallinaci, i ara se’ns torna a reclamar el vot, volem almenys tenir veu i que se'ns escolti.

Joan-Ramon Colomines-Companys
Mobilització Catalanista MCAT