dimecres, de setembre 24, 2003

De Màrius Sampere, Premi nacional de literatura de Catalunya 2003

DONA, NO ETS CAP FLOR

Dona, no ets cap flor
ni mel segreguen els teus llavis ni
submissió la sina. Això
sols és un dir. Jo et reconec
pel front, pel teu domini
solar, la sal no redimida,
els àcids escumosos, l'esvoranc
per on s'escola Déu: tu fas que sagni.