dijous, de novembre 11, 2004

Aquest dimecres a les set de la tarda és va celebrar a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Vielha una presentació sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia. Aquest acte convocat pel Subdelegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a l'Alt Pirineu i l'Aran, Víctor Orrit, va comptar amb una intervenció del Subdirector General de Relacions amb el Parlament de la Direcció General de Relacions Institucionals del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, Ramon Prat.

Qualsevol esdeveniment pel debat sobre l'Estatut d'Autonomia a Aran és interessant, però aquest acte ha tornat a ésser, un altre dels fracassos de les coses potenciades pel Conseller Saura a la Val d'Aran.

Que tot un acte convocat per un Govern només tingui 16 (setze) persones de públic, i d'aquestes, quatre hi estaven treballant, és un fet que s'ha de valorar profundament. Com també s'ha de valor com és que ningú del Govern del Conselh Generau d'Aran hi era, ni tan sols cap del 13 membres del Plenari del Conselh tampoc hi eren.

El Subdirector General va fer l'esforç de fer una part de la conferència en aranès, però el contingut del que va dir, està a anys llum dels drets d'autogovern d'Aran. Va repetir la conferència, que un i mil cops deu fer per diferents poblacions de Catalunya, però en aquest cas és va equivocar de País. Ni ell, ni cap membre del seu govern encara no han dit mai que Aran és un País amb una clara base nacional i no és una comarca. El Subdirector, que semblava una bellíssima persona, va fer el discurs típic centralista de Catalunya, encara que respectuós amb la llengua nacional del País. Que cal dir-ho: és una actitud molt positiva.

El Subdelegat Orrit va seguir amb la seva línia xulesca de "Virrei de Tremp" i quan va sentir que jo demanava reconeixement del caràcter nacional d'Aran, no li va faltar ni un segon per discutir-me la representativitat de l'associació que jo representava. Venen a fer participació i acaben posant en dubte qui som i amb qui estem.

L'Emilio Medan, Alcalde de Les, va fer una de les seves intervencions d'innegable caràcter de nacionalisme aranès, però al seu estil de vol curt i de llenguatge que no s'entén, dificulta l'eficàcia del que comunica, a més per fer-ho més difícil d'entendre, va acabar parlant "de genocidi de l'aranès per part dels catalans". Tanta "olla aranesa de pensament polític", acaba no servin per a un debat pragmàtic, per aconseguir coses. Segueixo creien que fer la quadratura del cercle és impossible.

Haig de confessar que a mi em toca molt la moral, que des d'Unitat d'Aran se'ns digui que Medan és la quota nacionalista i que podem estar contents. O sigui aquesta política del "policia bo" (Medan i el nacionalisme) i el "policia dolent" (Boya i el pragmatisme socialista) és inaguantable. Al final hauré de pensar que l'únic conseqüent i honest és el diputat Paco Boya, perquè no s'amaga de res: diu que NO és nacionalista aranès i que Unitat d'Aran tampoc ho és, així de clar i això és d'agrair.

La cirereta de tot l'acte va ésser la intervenció de la Presidenta de la Fondacion Privada deth Musèu Etnologic dera Val d'Aran, que desprès d'agrair que el polític català hagués parlat en aranès, preguntava, amb estil d'alumne aplicada, si les entitats araneses que havien enviat opinions sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia al Conselh Generau d'Aran, ho havien de tornar a fer al Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

Tot plegat és al·lucinant, perquè les entitats les opinions les donen, perquè les escoltin, però a més, sobretot, perquè les assumeixin. I com sempre des de les entitats controlades per gent lligades a les executives dels partits polítics, no s'impulsa el treball unitari en la societat civil. Prefereixen anar solts i sense cap estratègia de negociació conjunta, apliquen només polítiques funcionarials, per cobrir l'expedient.

I el que fa falta, és exactament al revés: cal una dinàmica de grup de pressió i la força seria anar tots junts, càrrecs electes i societat civil organitzada, per forçar que l'autogovern d'Aran sigui ben assumit.

Des de Vivéncia Aranesa, malgrat el meu desengany personal, sé seguirà treballant, perquè així s'ha decidit, per fer una tasca comuna entre les entitats araneses, propiciant un comunicat unitari, transversal, apartidista, però de clar contingut de defensa d'Aran com a País. I aquest treball s'està fent entre bastidors, intentant que el protagonisme no sigui de cap entitat i tothom s'hi senti còmode.