dimecres, de desembre 15, 2004

Mentre que el govern català explicava en roda de premsa, ni més ni menys amb quatre Consellers, que la Generalitat suprimirà les quatre províncies actuals per set vegueries, en una nova llei d'ordenació territorial; a Aran continuava la pressió i les males arts de la branca dels socialistes d'Unitat d'Aran per fer fracassar l'aprovació del "Document dels Ajuntaments sobre l'Estatut", en la que hi ha implicada l'altra branca nacionalista de la mateixa Unitat d'Aran, a més dels Convergents.

O sigui en roda de premsa el Conseller en cap Josep Bargalló, el portaveu del govern, el Conseller de Política Territorial Joaquim Nadal, el Conseller de Relacions Institucionals Joan Saura i el Conseller de Medi Ambient i Habitatge Salvador Milà, ens diuen que Aran estarà integrada en una vegueria que seria "Alt Pirineu i Aran".

Així és tanca, fulminantment, la polèmica que va obrir la proposta de divisió territorial feta pública pel Conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Carretero. Semblava una collonada de Carretero i ara és política governamental. Simplement, és la NEGACIÓ de què "Aran no pot ser inclòs en cap divisió territorial pròpia de Catalunya que no sigui ella mateixa".

Doncs mentre passava tot això i el dia abans, el Diputat-Conseller-Regidor Paco Boya i el Conseller-Regidor-i-dues-vegades-Secretari d'Ajuntament Rufino Martínez, alliçonaven als seus subordinats, perquè en les Juntes d'avui de les Entitats Municipals Descentralitzades de Vielha-Mijaran boicotegessin el Document que ha aparegut entorn l'Administració local d'Aran, com a contribució al debat del nou Estatut d'Autonomia. El Document és titula: "APORTACION ATH NAU ESTATUT DE CATALONHA" i està signat per Cristina Enseñat, Emilio Medan, Jèp de Montoya, Pau Perdices i Miquèu Segalàs. (Podeu veure el text integra en l'espai del dia dimecres, 1 de desembre, d'aquest DIARI).

En la remoguda vida política de la Val d'Aran, el que està passant entorn de la discussió del nou Estatut, és absolutament increïble, i no sé, si respon a una singularitat nacional aranesa o a una negligència política com una casa de pagès. Per això he guardat un cautelós silenci, per veure com anaven les coses. Però no dir res ara, seria complicitat en un dels episodis mes negre per Aran que ens toca viure i que ens pot deixar seqüeles nacionals per molts de temps.

Els antecedents d'aquest episodi és llarg, però només recordar que a començament d'estiu, desprès d'unes discussions de despatx entre el Síndic Barrera (CDA), el diputat Boya (UA/PSC) i el Conseller Martínez (UA/PSC), [també hi estaven implicats l'ajudant Campà (CDA) i l'advocat convergent Caminal], és va aprovar un document consensuat que desprès fou ratificat en el Plenari del Conselh d'Aran. (El grup polític PRAG, com sempre, va anar de torna).

Aquest document, denominat: "ERA REFORMA DER ESTATUT D’AUTONOMIA E ARAN", és un document que concreta sis punts, absolutament genèrics, però que d'una manera explícita concretava que érem un País i no estaríem en cap vegueria. Quasi tot el document el va proposar Unitat d'Aran/PSC; i Convergència, amb un pasotisme que feia feredat, ho va acceptar tot, mentre feia radicalisme explicant a la seva clientela que Aran podria ésser "l'Autonomia 18" de l'Estat Espanyol. El tant poc entusiasma, va fer, que d'una forma premeditada, el Govern aranès no distribuís el document consensuat a tota la població, sinó que ho fes de forma restringida i negligent.

El nacionalisme aranès estès per tots els partits polítics, tant els representats al Plenari del Conselh com el que no hi són, a més de diverses entitats cíviques, varen pensar que el "Document del Plenari" era baix de sostre i és varen començar a moure.

I varen haver diferents iniciatives, algunes d'elles aglutinadores, com la conferència de l'Alcalde Medan organitzada per Vivéncia Aranesa, d'altres teledirigides des de Barcelona i que varen tenir la mala virtut de dividir: com el "Bus de l'Estatut", el "Festestatut" i la conferència del Departament del Conseller Saura a Vielha.

Cap acte públic sobre el tema, organitzat per les Institucions com el Conselh o un Ajuntament. Mutisme hermètic. I tot això passava, perquè els partits aranesos no tenien una visió oficial conjunta, perquè internament no és posaven d'acord: Barrera i la seva "Autonomia 18" topava amb la Convergència catalana i el propi Pujol, i Boya topava amb la seva ala nacionalista liderada per l'Alcalde Medan.

Que passava?: doncs, que la dicotomia comarcalistes-nacionalistes era tibant.

S'entenien millor nacionalistes aranesos de diferents partits, que espanyolistes, catalanistes funcionals i aranistes del mateix partit. Fins i tot el PP feia mèrits aranistes públicament i UDC també, com ja era usual.

Però l'Alcalde Medan (UA), un nacionalista de pedra picada, amb complicitat de Jep de Montoya (CDA) varen articular un Document que desprès junt amb Cristina Enseñat (UA), Pau Perdices (CDA) i Miquèu Segalàs (CDA), acabaria sent el "Document dels Ajuntaments", que pretenien que els diversos plenaris municipals aprovessin. Era la resposta del nacionalisme conseqüent aranès a tanta bajanada, manipulació i negligència de la classe política nacional d'Aran.

Ni idea de la tria dels signants del Document, ni com és va articular el text, ni com s'ha difós. Però malgrat tant camí tortuós, és un document patriòtic, pel meu gust poc polític, però indiscutiblement el millor dels documents sobre l'Estatut, que circulen avui en l'arena política i cívica aranesa.

El Síndic Barrera va tenir un atac de banyes indescriptible i és volia "menjar" al Montoya, i el Boya també és va emprenyar.

Que havia fet el Senyor Medan?, doncs un tir per hipèrbola, com que no podia sortint-se al seu partit, perquè ho bloquejave el propi Boya, el Comissari Rufino (només militant del PSC), el President del partit i militant del PSC i d'UA Arturo Calbetó, l'Hipòlito (el socialista de les històriques banderes espanyoles pels carrers de Bossòst), l'Angelina, (jugant sempre a dues aigües, però sabent perfectament qui és el poder), i etc etc; treu el problema al carrer i el situa al nivell que més coneix: el municipal. Per una banda, juga fort a la Diputació de Lleida i fa definir a tothom, amb desesperació de Boya, sobre que Aran no estaria inserida en cap vegueria. Desprès fa l'aliança de fet, amb altres militants d'altres partits, que són regidors, i redacten el "Document dels Ajuntaments".

El Paco Boya viatge a munt i avall, i el Comissari Rufino intenta posar ordre. Feia molt de temps que li estaven fent el llit a Medan, però ara ja sabem qui posa els llençols i qui, confonen el que és un Secretari d'Ajuntament i un Polític, desbarra contra Medan.

No havia sentit tants insults al nacionalista Medan, des de l'època que se'n fotien pels pots de melmelada que feia, per buscar diners pels Corbillhuèrs. Ha estat, és i em temo que serà: un constant llençar merda a un càrrec polític. Potser si que hi ha un precedent: només quan la pròpia Unitat d'Aran és volien treure del damunt al Juanito Riu, quan volia ésser, per segona vegada, l'alcaldable a Vielha, mentre preparaven una altra candidatura alternativa.

No us perdeu els Plenaris dels Ajuntaments:

L'Ajuntament de Les ha aprovat el "Document dels Ajuntaments", a través d'un Plenari insòlit. Amb una agre discussió de Boya i Medan, deixant amb la boca oberta la resta de regidors del propi partit. Potser mai, en aquella Santa Casa de Les, l'Alcalde Medan s'havia discutit amb el seu alumne i protegit Paco Boya. Resultat: doncs que Boya és va abstenir com altres regidors. El document fou aprovat.

Ajuntament del Naut Aran: S'aprova el document per la majoria Convergent i el Conseller Manuel Rocher, l'independent d'Unitat d'Aran de més baix espectre nacional aranès, també s'absté. És a dir, la línia comarcalista i del PSC d'Unitat d'Aran s'estava abstenint amb el document.

També, fins avui, ha aprovat el Document, el Plenari municipal de "Es Bordes".

És evident, per qui coneix els Convergents d'Aran, que si el Síndic Barrera no hagués donat el vist i plau al document, els convergents no haguessin donat el seu suport als Ajuntaments. Però a ningú se li ha d'escapar l'actitud actual de pèndol del Síndic Barrera.

L'objectiu sempre és el mateix: Fotre als del Boya, tenir un pols continuat amb els convergents de Barcelona i Lleida, i aconseguir el màxim de poder.

Fer i desfer al gust, governar sense cap transparència, augmentar les seves llistes negres (en les que estic en bona posició) i anar aguantant.

Rodejar-se de tota mena de mediocritats, donar prebendes a qui calgui - fills, dones i consentits - i portar el seu missatge polític cap a un "populisme radical", que desorienta al seu propi partit al que té dividit, enfrontat entre faccions i clans emprenyats, perquè la seva política els hi ha perjudicat els seus interessos familiars.

Ma dura, somriures i cops a l'esquena. Tot un fenomen el nostre Síndic!. (Tranquils que no ho llegirà, perquè mai he trobat un sol polític que admeti que llegeix aquest DIARI).

Però que passa?. Doncs per primera vegada, de veritat, s'ha adonat el Síndic de la pinça verinosa que li està fent el Govern Tripartit i el diputat Paco Boya amb la seva tribu del PSC. Arribant al súmmum quan li diuen que la "Comissió d'Urbanisme d'Aran" estarà a Lleida. Llavors s'emprenya i vol menjar-se a tota mena de socialistes. Barrera nacionalista o una moguda per interessos crematístics?. La cartera o el País?.

-"Haurem de sortir al carrer", deia el Síndic exaltat i feliç entre mig de tota mena de llepaculs, que li feien la gara-gara.
-"Colomines, haurem de desemmascarà la gent d'Aran que juga contra el País". Em deia, referint-se evidentment a la gent del Boya.

Els dies passen i potser el Síndic ens haurà d'explicar que té acordat d'amagat amb el Conseller Carretero i perquè no ha potenciat els debats públics que m'havia anunciat, i que imbècil de mi, li vaig fer cas, i no els he potenciat pel meu compte. Perquè hi ha una constant en el camp del Conselh actual: la fantasmada constant.

I arribem avui:

Avui comença la "Batalla de Vielha", és a dir el procés a Vielha, perquè tots els nivells municipals aprovin el "Document dels Ajuntaments". Avui a les Juntes de tots els pobles descentralitzats de Vielha, veurem que passa, desprès de tanta trucada i ensinistrament partidista.

Però el que serà important, serà veure que fa l'Ajuntament de Vielha i que fa el seu Alcalde.

Vielha és la capital d'Aran i l'Alcalde Riu té un càrrec carregat de simbolisme. Que farà l'alcalde?. Jugarà comarcalisme o nacionalisme?. Jugarà al poder de Boya o al patriotisme de Medan?.

Avui Riu està en una situació també insòlita, és com un "Pepito 2", depèn del Pepito original i del regidor del PP. Els hi dóna cova i canxa, perquè els necessita per aprovar coses. Tot aquest mercadeig, pot carregar-se una postura nacionalista aranesa?.

Si Riu no és nacionalista, que és?. Socialista?. Vinga ja!. Potser com mai, Riu pot situar-se amb el seu propi discurs i demostrar que és un Alcalde amb projecte i que pren decisions i no un simple titella del Comissari Rufino. Per "polític sense autonomia" ja tenim a Vielha, al cap de l'oposició el regidor Perdices, que segueix missing, encara que s'ha recuperat amb el "Document dels Ajuntaments".

Perquè diem-ho clar: si avui Unitat d'Aran/PSC i Convergència no tenen un pacte municipal a l'Ajuntament de Vielha és per raons, exclusivament, personals i sectàries. Si l'equip Perdices-Barrera o millor dit Barrera-Barrera, no hagués fet una campanya electoral degradatòria, insultant i de menyspreu al candidat Riu i la seva família (Dona inclosa i fiscalització del seu sou, també), avui hi hauria pacte. I Vielha no és pot permetre aquesta mena de lluites fratricides, perquè van encontre els interessos del ciutadà i veí.

Per una vegada, Aran bé val una reivindicació de País de forma unitària, com recull el "Document dels Ajuntaments sobre l'Estatut". Esperarem amb paciència.