divendres, de juliol 01, 2005

Internet és una font de retrobament d’amics, coneguts i saludats, com deia el poeta. Certament retrobar gent que vaig conèixer a la Facultat de medicina quan era petit o gent que foren companys d’alguna de les visites a les comissaries o presons franquistes, és emocionant. Com m’acaba de passar amb en Xavier Mitjà, que sinó recordo malament era o és d’Arenys de Mar.

A traves d’aquest blog diàriament rebo molts e-mails (molts em posen a caldo) i alguna vegada, salta un e-mail d’un vell company que havia perdut feia 15 o 20 anys. Màgic!. Però malgrat tot, fa anys que busco uns xilens, que encara no he pogut trobar, i continuo la recerca.

I en aquesta dinàmica de trobar gent, he rebut dos e-mails, de dos membres de la Catalan Society de la LSE. M’he quedat parat de les coincidències de gustos i pràctiques que tots tenim, encara que per algun, queda clar, i així m’ho ha explicitat, que discreparem. Benvinguda la discrepància, tot i que no crec que sigui mes gran que la que tinc amb els meus col·legues anglesos.

No sé com és l’actual Catalan Society renovada, que aquest nou grup impulsa, però ben segur que serà amb l’entusiasme i generositat que tenen uns estudiants, uns investigadors i uns professors catalans sabedors que estan en una de les millors universitats del món, malgrat la terrible competitivitat i les males arts dels taurons dels departaments.




El grup de catalans de la Catalan Society amb l’ex-President Jordi Pujol i Senyora, el mes de febrer d’enguany, a la LSE. En Francesc Amat, de qui he pispat la foto, en diu al seu blog: “... al final vam aprofitar per fer-nos la nostra pròpia “photo-opportunity” ...”.

-------------------------------------------------------------------------------------------


Portal i Blog: “Univèrs Occità de Vivéncia Aranesa”. (Clicar)
“L’escriptor occità Max Roqueta ha mort”.



...