diumenge, de febrer 26, 2006

Alicia_Cytrynblum

Silvia Torralba de Canal Solidari-OneWorld va fer una entrevista, l’any passat (16/11/2005), a la periodista argentina Alicia Cytrynblum, fundadora del projecte “Periodismo Social”.

La conversa anava sobre la importància d'incorporar les veus socials en els mitjans de comunicació i oferir informacions inclusives que representin a tothom és a dir la base del que anomenem “periodisme social”.

Vull recuperar aquí dues respostes, en un període que personalment torno a reflexionar sobre la premsa escrita aranesa, que tanta falta fa. Haig de treure coratge i diners d’on calgui, per tornar a potenciar premsa escrita en aranès/occità !.


( ...)
A què et refereixes quan parles de periodisme social?
La idea és donar un pas més en el periodisme, intentar posar la font en l’espai social i articular als diaris els temes socials amb els temes importants, de política i economia.
Des de sempre, i en tots els països del món, el periodisme ha parlat del que fa el poder i ha utilitzat com a font informativa en més d'un 90% dels casos a polítics i economistes. Per això, el repte és ampliar les fonts, treballar per incloure més actors socials en els mitjans de comunicació. En la mesura que això passi hi haurà més possibilitat de diàleg públic i democràcia, però si el periodisme no dóna aquest pas estarà endarrerit respecte els temps actuals.

Parles d'incorporar les veus d'entitats, moviments socials, ONG... Significa això que periodisme social és el mateix que periodisme solidari?
La diferència es pot veure en el que ha passat els últims anys a Argentina. Al 1989 va haver-hi una gran crisi, l'Estat va començar a retirar-se de l'educació, la salut... perquè la idea era que l’esfera privada es fes càrrec de tot. La realitat és que va ser un fracàs perquè l'Estat va desaparèixer, les empreses no es van fer càrrec de la gent i la pobresa va augmentar. Però al mateix temps també va créixer el nombre d'organitzacions socials, que van passar de 25.000 a 80.000 i que sostenien socialment el país.
En aquest context, els mitjans de comunicació van començar a visibilizar la solidaritat, però només destacant la bondat de la gent i sense relacionar el seu treball amb aspectes socials i polítics. Els diaris tenien seccions específiques sobre les accions solidàries i aquestes seccions o suplements les fèiem nosaltres, el nostre grup de periodistes socials.
En aquest temps vaig entrevistar més de mil líders socials i vaig veure que el fet que algú sigui bo o no és una opció personal, no social. No és que els moviments socials siguin bons, sinó que són actors que s'articulen en xarxes i que tenen alguna cosa a dir. Incloure les seves veus en els temes de política i economia, en les pàgines principals dels diaris, és periodisme social.
( ...)



...