Voldria contestar en públic dos e-mails que dos lectors m’han fet arribar i un comentari d’un blog de l’univers dels d’Unitat d’Aran-PSC que diàriament em dediquen alguna floreta, de moment sempre negativa.
Ara no estem en campanya electoral i a més d’aquí pocs dies no tindre el compromís de treballar al Conselh Generau d'Aran, per tant les coses les podré explicar més clares i no tenir de fer insinuacions o suposicions. Com a periodista independent veurem si hi ha llibertat o no a Aran. De moment la primera vista de la denúncia de l’Alcalde Riu sobre mi, per un article d’opinió, és veurà al jutjat el proper dia 15 juny. La nova era del Síndic Boya començarà amb un judici en el que ell serà citat com a testimoni amb qualitat de Secretari General d’Unitat d’Aran-PSC.
Resposta al primer e-mail:
Xavi, no tinc cap inconvenient de escriure i dir en públic :
“Moltes felicitats Paco Boya i Unitat d’Aran–PSC en conjunt, pels vostres resultats electorals. Que tingueu sort i serviu el millor possible al País. Salut!!!”.
Xavi, sinó ho he fet abans és perquè no s’ho creurien que va seriosament, com tampoc és van creure el que un dia vaig escriure “...En fi, molta sort a tothom, i s’ho creguin o no que ho dic sincerament, fer aquesta candidatura també és fer País..”. La candidatura era la d’Unitat d’Aran-PSC al Conselh. (17 d’abril).
Xavi, si et creus que jo sóc el sectari no coneixes de que van les tribus del País.
Només una anècdota il·lustrativa:
Ara no estem en campanya electoral i a més d’aquí pocs dies no tindre el compromís de treballar al Conselh Generau d'Aran, per tant les coses les podré explicar més clares i no tenir de fer insinuacions o suposicions. Com a periodista independent veurem si hi ha llibertat o no a Aran. De moment la primera vista de la denúncia de l’Alcalde Riu sobre mi, per un article d’opinió, és veurà al jutjat el proper dia 15 juny. La nova era del Síndic Boya començarà amb un judici en el que ell serà citat com a testimoni amb qualitat de Secretari General d’Unitat d’Aran-PSC.
Resposta al primer e-mail:
Xavi, no tinc cap inconvenient de escriure i dir en públic :
“Moltes felicitats Paco Boya i Unitat d’Aran–PSC en conjunt, pels vostres resultats electorals. Que tingueu sort i serviu el millor possible al País. Salut!!!”.
Xavi, sinó ho he fet abans és perquè no s’ho creurien que va seriosament, com tampoc és van creure el que un dia vaig escriure “...En fi, molta sort a tothom, i s’ho creguin o no que ho dic sincerament, fer aquesta candidatura també és fer País..”. La candidatura era la d’Unitat d’Aran-PSC al Conselh. (17 d’abril).
Xavi, si et creus que jo sóc el sectari no coneixes de que van les tribus del País.
Només una anècdota il·lustrativa:
La última nit de la campanya electoral jo estava sopant sol als baixos del Restaurant Mandronius de Vielha. Quasi no hi havia ningú i vaig tenir l’avinentesa, que un grup nodrit de militants d’Unitat d’Aran-PSC varen baixar a la sala on sopava jo i varen ocupar una llarga taula. El grup el capitanejava en Paco Boya. Educadament vaig saludar al diputat Boya mentre passava a un pam de la meva taula. Resposta: ni paraula. Mirada al front i passejada militar. Altres del grup si que em varem saludar. Desprès jo d’esquena a ells, em vaig anar menjant una Pizza “tres formatges”, que haig de confessar em va fer mal.
Aquest és el tarannà del futur Síndic d’Aran. Que ni que fos per raons institucionals, ja que ells van de campions de defensar les institucions, tinc un càrrec i almenys per cortesia havia de respondre.
Que la Manuela la dona del futur Síndic s’hagi passat un any i quatre mesos no dirigint-me la paraula quan en creuaven a la feina, era la seva opció personal i tenia el dret de fer el que vulgues. Em dolia, però la senyora és així.
Són anècdotes, però també són símptomes de com funcionen els personatges i les seves famílies. Les anàlisis polítiques també és nodreixen d’aquestes dades humanes per acabar d’entendre tot un procés que no es redueix només a estadístiques, algunes dades i a disseccions d’estratègies i tàctiques.
Aquest és el tarannà del futur Síndic d’Aran. Que ni que fos per raons institucionals, ja que ells van de campions de defensar les institucions, tinc un càrrec i almenys per cortesia havia de respondre.
Que la Manuela la dona del futur Síndic s’hagi passat un any i quatre mesos no dirigint-me la paraula quan en creuaven a la feina, era la seva opció personal i tenia el dret de fer el que vulgues. Em dolia, però la senyora és així.
Són anècdotes, però també són símptomes de com funcionen els personatges i les seves famílies. Les anàlisis polítiques també és nodreixen d’aquestes dades humanes per acabar d’entendre tot un procés que no es redueix només a estadístiques, algunes dades i a disseccions d’estratègies i tàctiques.
-------
L’altre e-mail el de l’Aurora i els comentaris d’en Bronski ja els contestaré un altre moment perquè haig de confessar que estic trist i no em fa cap vergonya dir-ho aquí. Aquest blog el vaig crear com un diari personal molt vital i redactat a pit descobert sobre el que penso, tot i que moltes vegades m’ha servit per cohesionar la opinió militant dels meus, saltant-me les parets infranquejables que un també té a la seva casa política. A tot arreu hi ha talibans i merda, i sinó pots eliminar-la millor torejar-te-la per elevació. M’excita fotre a parir l’immobilisme, el sectarisme, els aprofitats i la hipocresia. No hi puc fer més.
...