dimarts, d’agost 21, 2007


I’ve got a sneaking feeling you’ll find that love, actually, is all around.
.
.
La nostàlgia de Londres la tinc tant immensa, que puc arribar a veure una comèdia romàntica que passa a aquella ciutat, com la pel·lícula “Love Actually” de Richard Curtis que he vist aquesta matinada, que se’m poden disparar tots els mecanismes d’angoixa.

També sóc londinenc d’ànima i això estira molt. La quadratura del cercle seria viure a Londres i treballar per Aran i Catalunya, en turisme, en comunicació i per ONGs de cooperació i drets humans. Com ho he fet en altres èpoques.

Existeix un altre Londres que no és el turístic : Un London d’art, un London de literatura, un London acadèmic, un London d’innovació, un London de salut i medicina, un London dels negocis, un London d’ONGs, un London del riu i dels ponts, un London d’arquitectura, un London d’escultura. Tot un món, en una ciutat grisa i quasi sempre humida, però vital i de projecció mundial. Tot i que de vegades, no és que no entenguis l’anglès més d’argot, el que no entens és la pregunta tot i saber totes les paraules, perquè la lògica és tot una altra.

El que avui encara no sé, és en quina lògica m’haig d’instal·lar.
.
...