divendres, d’octubre 15, 2010

.
.
.
.
.
.
.
.
.


.
.
.
.

Avui fa 70 anys de l’afusellament del President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. Seguim amb la vergonya de la democràcia espanyola, de no dignificar la memòria del President afusellat.

No tinc cap mena de dubte que si hagués viscut en l’època política del President Companys, l’hagués criticat durament. Però el seu assassinat per ésser President, em fa defensar-lo sense fissures.

Jo de segon cognom també em dic “Companys”, tot un simbolisme domèstic i privat que em fa estar lligat a la història gran i petita del meu País.

A mi no m’agraden homenatges amb torxes, ni banderes, ni estàndards portats en cerimònia, ni altres diferents “misses” que s’han fet avui. És tota una simbologia que no m’agrada, que detesto, ni tant sols si va referida al meu País o al President màrtir. Prefereixo un homenatge cívic, ple de civilitat i cultura, ple de modernitat i d’esperança de futur.

...