Avui una
corresponsal xinesa d’una ràdio de Xina, en la roda de premsa post-partit que
feia Pep Guardiola al Camp de futbol del Málaga, ha fet una pregunta sobre el
partit en llengua catalana. S’ha ajudat per una nota escrita, però ho ha fet en
català, ella que parla el mandarí, una de les llengües més parlades del món.
També un corresponsal d’Itàlia ho ha fet en català. I això passava a Málaga
(Andalucía/España), deixant en la boca oberta als corresponsals esportius espanyols.
No cal dir que és d’agrair aquest esforç dels dos periodistes estrangers.
Últimament, hi ha
com una deixadesa sobre la llengua catalana i encara hi ha que es pensa que és
una llengua de segona o en un altre extrem hi ha qui ho frivolitza tot i es
creu que el català, com a llengua, està en plena forma i no cal
reivindicar-la.
Crec que tothom ha
de parlar com vulgui, però tothom ha de saber que el català té problemes de
projecció social i només la militància cultural i lingüística pot ajudar a que
la població, d’una manera natural, trobi en el català una eina vehicular de
comunicació important.