Sot-l’y-laisse
El Chef Paul Merret en la seus documentals de la BBC TWO i The Open
University, en concret en la sèrie “Que en sabem del que mengem?” (“Ever Wondered About Food ...”), m’ha
descobert una part del pollastre que desconeixia: les besanques, també dites
les entrecuixes, les recuixes o les contracuixes. És el tall que hi ha entre la
cuixa i la carcanada del pollastre. Sembla que és Bocatto di Cardinale. Però a mi el que em fa més gracia és com ho
denominen els anglesos i sobretot els francesos aquest tall. En anglès en diuen
“l’ostra del pollastre”: “Oyster”, i en francès , no té pèrdua, en
diuen “Sot-l’y-laisse” o sigui, en
traducció lliure “Un beneit la deixa”. Fantàstic.
La sèrie combina cuina amb divulgació científica i professores com Kathy Sykes de la University
of Bristol n’expliquen processos i historia del menjar.
Per una vegada els francesos encerten en la denominació de les besanques i
és una temptació d’aplicar-ne el nom a les nostres coses acadèmiques i polítiques,
i voler introduir la denominació francesa a les conductes de vol gallinaci que
tenim per aquí. No suporto els que no fan i no deixen fer, i sobretot aquells
que es deixen perdre gent i bones idees productives i emprenedores ....
simplement perquè actuen com: “Sot-l’y-laisse”.
Només uns beneits s’ho deixen perdre.