“ a Tel
Aviv el que passarà demà, no és tant important com el que passa avui. Me’n vaig
amb la sensació que Tel Aviv no és tant sols una ciutat, sinó un estat d’ànim
...”.
Sí es veritat el que diu la periodista, valdria la pena anar-hi, sobretot
sense passar per Jerusalem. Siguin del color que siguin, no suporto els
fonamentalistes capadors de la llibertat.
No he arribat a temps a anar a Israel i l’Oriol ha mort d’un càncer d’estómac.
No m’ho puc treure del cap i de l’ànima.
Demà dimecres, moltes coses canviaran a casa, a la feina i a la meva universitat.