... I que en farem dels aranesos quan Catalunya sigui independent? (II)
Tampoc n’hi ha per excitar-se tant al parlar de la
relació Aran-Catalunya. He rebut e-mails de tota mena, sobretot volent-me
demostrar la quantitat de coses que s’han fet per la Val d’Aran des de la
Generalitat de Catalunya.
I senyors, només faltaria que no s’hagués fet res :
Catalunya és democràtica, a més d’una nació que també lluita pels seus drets. Però
no s’ha fet tot el que caldria i no es pot deixar generació darrera generació
sense uns continguts nacionals de base sòlits, que serveixin per “construir”
tot l’edifici nacional aranès. Estant en una situació excepcional i necessiten
canalitzar solucions també excepcionals. L’ajuda catalana és essencial, però es
pot deixar podrir la situació.
D’acord que són els propis aranesos -no tots- d’una tebiesa
sorprenen de les seves reivindicacions nacionals. D’una falta impressionant de
la classe política, de tots colors, de consolidar cohesió i orgull de País i no
sap fer-se valdrà ni dins, ni fora d’Aran.
I a més no hi ha un full de ruta nacional clar.
Però no siguem trileros : Finançament dolent i curt, inserció
institucional de segona tractats com una “comarca”, cap mitja de comunicació
públic professional a tot hora, ni ràdio ni televisió ... i podria anar dient.
La crisi no és econòmica, és mental, és de respecte als
aranesos i la seva identitat i autonomia. No es tracta d’atorgar drets i
legislar-los i desprès que siguin incomplerts dia rere dia. Avui la llegua
aranesa és oficial a tot Catalunya, per llei. Algun català ha notat alguna
cosa? Ni la Universitat de Lleida que es creu que és de referència a Aran, ni
la seva Càtedra d’Estudis Occitans (Occitans !!!), no han publicat ni una sola línea en aranès en els seus
papers oficials, ni digitals.
Un exemple important : el 1983 hi va haver la primera emissió
de TV3. Han passat 29 anys i encara TV3 no ha pogut fer una Televisió Aranesa pública,
permanent i sòlida. Només hi ha emissions de misèria amb planificació setmanal de
gueto, més que de mitjà de comunicació professional. I és un pecat mortal, perquè com sabem tots els catalans, la TV avui és una de les armes més potents per
normalitzar una llengua i també una cultura. (Continuarà)