Comença
el camí parlamentari de la sobirania
nacional de Catalunya ...
ESBORRANY
PROPOSTA DE
RESOLUCIÓ
Des de la seva
represa al segle XIX, el catalanisme ha formulat diferents propostes polítiques
amb l’objectiu de garantir la pervivència de la llengua i la nació catalanes,
afavorir el progrés econòmic i el benestar dels seus ciutadans. Bona part
d’aquest catalanisme ha volgut trobar durant molts anys un encaix de la nostra
realitat nacional al si de l’Estat espanyol mitjançant l’aportació
d’estabilitat econòmica i regeneració en les formes de Govern, a canvi del
reconeixement de la nostra llengua, la nostra cultura i un cert nivell
d’autogovern, diferent en funció del període històric. Hi ha hagut, també des
del catalanisme, una proposta que ha plantejat una redefinició complerta de
l’Estat espanyol per a basar la seva font de legitimitat en la unió voluntària
de diferents nacions que s’haurien de reconèixer entre elles en un pla
d’igualtat. Igualment, ja des dels seus inicis, el catalanisme polític ha
comptat amb partidaris de l’Estat propi, entenent que era en el concert de les
nacions on Catalunya trobaria un marc de relació estable i de bon veïnatge amb
la resta de pobles de la Península Ibèrica i d’Europa.
En els darrers
trenta anys, una part majoritària del catalanisme ha intentat vehicular el seu
progrés nacional, desenvolupament econòmic, cohesió social i aprofundiment
democràtic a través de la participació a l’Estat Espanyol. Malgrat els avenços
assolits respecte a la situació viscuda sota el franquisme, el balanç d’aquest
període és clarament insuficient de cara als reptes de futur que tenim com a societat.
Les propostes d’acord que han significat els estatuts d’autonomia de 1979 i
2006, la col•laboració amb l’entrada a la Unió Europea i a l’euro, la
contribució a la modernització econòmica i al progrés democràtic, han topat amb
una clara voluntat de recentralització i de laminació de l’autogovern
–expressada amb les continuades invasions competencials i, de forma molt
significativa, amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut
d’Autonomia de 2006-, l’incompliment dels compromisos continguts en els
diferents acords entre Catalunya i l’Estat Espanyol, una inversió en
infraestructures molt menor al pes econòmic sobre el conjunt de l’Estat, el menyspreu i l’assetjament contra la
llengua i la cultura catalanes i un dèficit fiscal continuat durant aquest
període equivalent anualment al 8% de la creació de riquesa que avui posa en
perill la cohesió social i el progrés econòmic.
El camí
recorregut en aquests darrers anys, ple de dificultats i obstacles, ha portat a
una part important de la ciutadania i a diferents actors socials, econòmics i
polítics a proposar nous escenaris de futur. Disposar d’un Estat propi, tant
dependent o independent com la resta d’Estats europeus, que tingui per objectiu
servir al benestar, el progrés econòmic i cultural dels ciutadans de Catalunya,
sigui quin sigui el seu origen o condició, és vist avui com una necessitat
inajornable per una part creixent de la ciutadania de Catalunya. El passat 11
de setembre, més d’un milió i mig de catalans i catalanes va protagonitzar una
jornada històrica, donant un exemple de civisme i de compromís amb el present i
el futur de la nostra nació. Els manifestants van expressar, de forma clara i
inequívoca, el desig que Catalunya esdevingui «un nou Estat d’Europa» i van
recollir un anhel que, en aquests moments, és compartit per una part molt
important de la societat catalana, que reclama que el nostre país assoleixi de
l’instrument d’un Estat; eina imprescindible per fer front als reptes de la
nostra societat.
La voluntat que
els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir amb plena llibertat
el seu futur ha estat assumida per una majoria de les forces polítiques
parlamentàries i pel President de la Generalitat. En aquest sentit, el 12 de
desembre de 1989, el Parlament de Catalunya va remarcar que el poble català no
renunciava al dret a l’autodeterminació; i, igualment, va expressar la
possibilitat «d’incrementar les cotes d’autogovern fins allà on cregui
convenient i, en general, adequar la regulació dels drets nacionals a les
circumstàncies de cada moment històric».
Després
d’aquest 11 de setembre, escoltant l’anhel expressat d’una forma tant
significativa, s’esdevé el moment històric en el qual resulta necessari
consultar la ciutadania sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un nou
Estat d’Europa.
Per aquestes
raons, els grups parlamentaris sota signants presenten la següent:
Resolució
1- El
Parlament de Catalunya expressa el seu reconeixement i es felicita per l’enorme
èxit aconseguit a la massiva manifestació del passat 11 de setembre pels
carrers de Barcelona, sota el lema “ Catalunya nou Estat d’Europa “.
2- El
Parlament de Catalunya constata que al llarg d’aquests darrers trenta anys, una
part molt important del catalanisme s’ha compromès a fons amb la transformació
l’Estat espanyol per poder-hi encaixar
sense haver de renunciar a les nostres legítimes aspiracions nacionals, a la
nostra voluntat d’autogovern, ni a la nostra continuïtat com a nació. Però els
intents d’encaix de Catalunya a l’Estat espanyol són avui una via sense
recorregut, Catalunya ha d’iniciar la seva transició nacional basada en el dret
a decidir.
3- És
per tot això que el Parlament expressa
la necessitat que Catalunya faci el seu propi camí, constatant la necessitat
que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur
col·lectiu, com a única via per a garantir el progrés social, el
desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i
la llengua pròpies.
4- El
Parlament insta el Govern de la Generalitat i a les forces polítiques i els
agents socials i econòmics a impulsar el màxim consens possible per tal de
portar a terme aquest procés democràtic, amb diàleg amb la comunitat
internacional, la Unió Europea i el govern espanyol, per tal que la ciutadania
de Catalunya pugui determinar en un marc
de plena llibertat, respecte al pluralisme, foment del debat i la convivència
democràtica i sense de coaccions de cap mena.
5- El
Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalunya pugui
determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i insta al govern a
consultar la seva voluntat.