dimarts, d’octubre 02, 2012


Carta al director del diari “Ara” publicat a Barcelona
(Aquesta és la versió llarga de la carta, la versió curta de 1000 caràcters recomanats, és la que he enviat).

Benvolgut Director,
Vareu publicar un article periodístic, com a “tema del dia”, de Jaume Clotet  titulat “El llarg camí del sobiranisme polític” (23 /9 /2012). No en tinc cap dubte que està escrit des del respecte, però haig d’advertir que està carregat de dades errònies, algunes seguint unes llegendes urbanes que no tenen cap base real i per amanir-ho tot, explica uns esdeveniments i dades que són més qüestions d’opinió  -totalment respectables-  però que no s’ajusten a la veritat.

Només em centraré breument en dos episodis : el paper del Front Nacional de Catalunya (FNC) als anys 60 i 70. I el començament de l’independentisme dins Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Hi ha més coses a discutir de l’article, però això és una simple carta.

Desprès de ser militant a plena dedicació  o sigui “alliberat” del Front Nacional de Catalunya entre el 1969 fins el 1976 li puc assegurat que el FNC a l’inrevés del que Clotet diu, no va arribar a finals del franquisme  “ ... molt debilitat a les acaballes de la dictadura...”. I ni molt menys el FNC com afirma Clotet, va ser substituït el seu lideratge per una escissió de militants que varen crear el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN).

El Front a partir de l’any 68 va representar, -sense cap mena de contradicció perquè s’havia tret del damunt els “fonamentalistes”-, un independentisme modern defensor d’un estat de benestar de base socialdemòcrata. Figures com Joan Cornudella com a teòric, o el Dr.Joan Colomines com a estratega, varen fonamentar aquest independentisme, aquest sobiranisme i aquest dret a decidir a traves d’exercitar el dret a l’autodeterminació tant vigent avui. Cornudella és el pare real del naixement de l’independentisme català contemporani. És com una broma que Clotet ho atribueixi al PSAN i a més ens digui que el PSAN posa al dia i modernitza l’independentisme, quan ho varen fer amb referents tercermundistes i un marxisme ranci, que tant ahir com avui, estant totalment liquidats en les arenes ideològiques i polítiques sobretot desprès de caure el mur de Berlin. Clotet no explica al lector la memòria històrica de l’independentisme, sinó que expressa les seves preferències ideològiques.

És indiscutible des de la visió històrica més sòlida del catalanisme, que durant tot el franquisme fins al final de la dictadura, el FNC va  ésser la columna vertebral de l’independentisme català tant en el terreny de les idees, de la logística, de l’activisme i de la lluita unitària antifranquista. Va patir diverses escissions, una va ésser el PSAN l’any 68, però em aquella època, els joves del FNC a traves del Bloc Català d’Estudiants, de les Joventut Obrera del FNC i de la pròpia organització política central, van dinamitzar, no només una estructura organitzativa de militants molt nombrosa i dinàmica, sinó que també va animar en el terreny de les idees la regeneració democràtica i política del sobiranisme, lluny de sacralitzacions pàtries i del fonamentalisme social. Exactament el contrari del que va fer el PSAN.

Respecte la història de l’independentisme de Convergència només dir-li al senyor Clotet que no és possible explicar i entendre on és avui aquesta organització respecte el sobiranisme, sense citar a Josep Maria Cullell i el seu “equip”. Tot no comença amb les joventuts convergents. Però això és una altra història també poc explicada i que en una altra ocasió li explicaré amb detall, perquè també la he viscuda.

Salutacions cordials,
Joan-Ramon Colomines-Companys