dijous, de novembre 01, 2012


Cada dia, com un ritual, obro els comptes bancaris online de les entitats culturals i universitàries que presideixo, demanant als Déus i als meus familiars emblemàtics morts, que la Generalitat de Catalunya m’hagi fet les transferències dels diners que ens deuen, des de fa temps, per poder pagar les despeses diàries. I cada mes com avui, en comptes de les transferències hi ha el cobrament o del manteniment de la llibreta o de qualsevol abusiu pagament que directament ens cobra l’entitat bancària, que malgrat la publicitat, no té cap mena d’ànima.
Mai hem estat tant agafats econòmicament com ara, ja no sé com animar a la gent i fer-la treballar. Ni que hàgim de fer les publicacions escrites a mà i tornar a la militància cultural més estricte, ningú farà callar la premsa independent a Lleida.