Quan escrivim premsa universitària fonamentalment ho fem
per a gent jove. Tant la informació com la opinió han d’atrapar al lector i si
potser, fidelitzar-lo. I com fer-ho?
Les dades diuen de la poca premsa que els joves catalans llegeixen. Llavors?
Claredat, transparència, valentia d’explicar-ho tot, són
algunes pràctiques que valora el lector. Però també sabem, que hi ha temàtiques
que mobilitzen al jove en general, no només al compromès, com per exemple la
música.
Que posem a la portada ? La fotografia d’un "Rector qüestionat" o un cantant de moda?
Fins on podem arribar, sense “vendre’ns”?
Perquè tanta tirallonga?
Doncs perquè confeccionant el
sumari del proper LO CAMPUS s’ha proposat de parlar de les tendències dels “
Jeens” a la Universitat de Lleida, i de mitges i de pantys que predominen a les
Facultats i Escoles.
Frívols, oportunistes o un periodisme fresc i
actualitzat?
Necessito opinions. Gràcies.