Fer de blogger
en blogs corporatius d’empreses és una tasca summament complicada. No estàs
sol, tens un equip enorme de gent que et mira, opina, et condiciona i et diu “sí”
o “no” funciona el text i la part gràfica. Un Copywriter d’empresa té a sobre o
al costat: un responsable de comunicació, un responsable de màrqueting, un “Product
Manager”, un “Community Manager”, un dissenyador d’art, un responsable de
publicitat i uns directius, i si l’empresa és gran o petita però familiar, tens
tota una parentela, que no és la teva, que opina.
Escrius 300
paraules a cada post i almenys 8 persones opinen. Si tens la sort que entenen
que és un blog i l’univers de les xarxes, no hi ha problema; però si tens la
mala sort que encara són analògics, estàs mort.
A la Facultat
de Ciències Politiques em varen ensenyar poder parlar, -amb exposició i
argumentari- fent de personatge imaginari de qualsevol ideologia. Davant un ítem,
per exemple sobre avortament, puc parlar durant hores com un lliberal, un
socialista o un anarquista, per dir-ne uns quans, o encara més matisat com un
socialista d’abans de la caiguda del mur de Berlin o de desprès. Etc., etc ...
I un blogger corporatiu
és igual: pots fer de dona, gran o
petita, de senyor madur o de jovenet, de gripau o de granota. Tot depèn del teu
treball previ d’estudi del que vas a escriure.
Només aquí, escric com em dona la gana o no.
Segur que
existeix en Joan-Ramon Colomines-Companys ? perquè a la xarxa he vist almenys un
altre blog, amb nom i foto del tal Joan-Ramon Colomines-Companys.