Quan estàs
trist i a més t’arriba la notícia d’una mort d’algú que admires, tot es
multiplica. Ha mort l’escultor anglès Anthony
Caro.
Tota una fantasia d’escultura abstracte amb metall.
Tota una fantasia d’escultura abstracte amb metall.
En una època
primerenca fou ajudant de Henry Moore, un altre gran de l’escultura anglosaxona
i mundial, a més Caro va trencar motllos seguint tradicions que Brancusi ja
havia obert anteriorment. Tot un univers de formes, colors, textures i pàtines,
des de brillants i de colors forts fins degradats de pàtines rovellades. Formes
escultòriques subjectes a parets, contorns de taules i mil i una solució de
peces sense peanyes o pedestals. Petites o Monumentals.
Les seves
peces més actuals les vaig poder gaudir per última vegada a la seva gran
exposició de la “Tate Britain” de Londres, l’any 2005. I el seu treball,
Londres, l’Anglaterra cultural i la meva acompanyant, foren i són la meva
mística profunda que perdura fins avui.