Quasi de cop i seguides he vist tres pel·lícules
argentines i val a dir que m’he divertit una mica. Són comèdies però sobretot m’ha
agradat el seu romanticisme. Apassionar-se sobretot de les protagonistes és un
joc divertit. L’Araceli Gonzalez en “Un
dia en el paraiso” del director Juan Bautista Stagnaro, està imponent. Tot
i el cartell cutre i de mal gust de la pel·lícula, la senyora et fa somniar.
Les altres pel·lícules eren del director Daniel Burman, “El nido vacio” i “Todas las
azafatas van al cielo” , també una espècie de comèdies romàntiques de més
qualitat, on la Cecilia Roth i la Ingrid Rubio destaquen, encara que a mi em creen
com un lligam efectiu i estètic de “germana” i “filla”, respectivament, o sigui
més aviat un erotisme light. El que si té un espectacular erotisme majestuós i grandiós
és el paisatge de Ushuaia a la Tierra del Fuego, on passa la pel·lícula
de les hostesses. Que misteriós i profund és un paisatge de neu i glaçat, com
aquesta part d’Argentina: t’entra al més íntim.