Escolteu al grup aranès “Es Paums” cantant un poema de Jèp de Montoya amb música de Jaume Masana Castet.
Tota la cultura aranesa m’enamora.
NET DE HUEC, NET D’AMOR
Net de
huec,
Net
d’arrosada,
Net de
flors,
D’aigua senhada,
Net d’amor
Ena maitiada,
Net
desirada.
Eth solei
ei naut,
Ei net de hèsta,
De huec,
D’aigua,
D’èrbes e
flors,
E de jogar
as amagatons.
Anet,
passe çò que se passe,
Non a jamès arren passat
E encara que se passe,
Aguest ser qu’ei atau.
Eth haro creme ena plaça,
Era arrossada se pren enes
prats;
Se jògue as amagatons;
Se guanhe era igualtat.
Gojates
pirinenques
Deth
Comenge e d’Aran,
Pirinenques
gojates
Gascones e deth Bearn,
Valentes gojates
De Bigòrra e deth Coserans.
Vos estimi
E m’agrade que siguésquetz
atau,
E qu’atau
sigatz.
Anet,
passe çò que se passe,
Non a
jamès arren passat
E encara
que se passe,
Aguest ser
qu’ei atau.
Valentes,
capables,
Gojates
d’aué,
Hemnes
deth deman.
Nòble tèrra
D’òmes e hemnes iguals.
De
tostemps
Òmes e
hemnes en libertat.
Anet,
passe çò que se passe,
Non a
jamès arren passat
E encara
que se passe,
Aguest ser
qu’ei atau.
Net
d’igualtat,
Gojat e
gojata,
Net d’amor,
Net de
huec,
Net de
gijates,
Net d’amor
De gojats e gojates.
Anet, passe çò que se passe,
Non a jamès arren passat
E encara que se passe,
Aguest ser qu’ei atau.
Jèp de Montoya