dimarts, de setembre 16, 2014


Escolteu al grup aranès “Es Paums” cantant un poema de Jèp de Montoya amb música de Jaume Masana Castet. 
Tota la cultura aranesa m’enamora.
NET DE HUEC, NET D’AMOR

Net de huec,
Net d’arrosada,
Net de flors,
D’aigua senhada,
Net d’amor
Ena maitiada,
Net desirada.

Eth solei ei naut,
Ei net de hèsta,
De huec,
D’aigua,
D’èrbes e flors,
E de jogar as amagatons.

Anet, passe çò que se passe,
Non a jamès arren passat
E encara que se passe,
Aguest ser qu’ei atau.

Eth haro creme ena plaça,
Era arrossada se pren enes prats;
Se jògue as amagatons;
Se guanhe era igualtat.

Gojates pirinenques
Deth Comenge e d’Aran,
Pirinenques gojates
Gascones e deth Bearn,
Valentes gojates
De Bigòrra e deth Coserans.

Vos estimi
E m’agrade que siguésquetz atau,
E qu’atau sigatz.

Anet, passe çò que se passe,
Non a jamès arren passat
E encara que se passe,
Aguest ser qu’ei atau.

Valentes, capables,
Gojates d’aué,
Hemnes deth deman.
Nòble tèrra
D’òmes e hemnes iguals.
De tostemps
Òmes e hemnes en libertat.

Anet, passe çò que se passe,
Non a jamès arren passat
E encara que se passe,
Aguest ser qu’ei atau.

Net d’igualtat,
Gojat e gojata,
Net d’amor,
Net de huec,
Net de gijates,
Net d’amor
De gojats e gojates.

Anet, passe çò que se passe,
Non a jamès arren passat
E encara que se passe,
Aguest ser qu’ei atau.



Jèp de Montoya