La construcció d’una
narrativa d’una malaltia pròpia està en el meu horitzó i preocupació, sobretot
quan no troben la diagnosi final.
Curiosament jo he
treballat el “empathic witnessing” o sigui el testimoniatge empàtic del que l’antropòleg
Kleinman en feia una bona construcció del concepte. És tot aquell compromís que
ha de vestir el metge acompanyant el malalt perquè aquest pugui donar sentit i
valor a l’experiència de malaltia.
De fet com a
periodista i politicòleg també utilitzem aquest concepte de “empathic
witnessing” sobretot en temps de crisi. Forma part del nucli moral de la
professió, que a mi m’agrada més dir-ne de la militància professional.