He viscut a molts llocs i avui m’ha arribat a l’ànima
les paraules d’un del protagonistes de la pel·lícula “Tren de nit a Lisboa”
dirigida per Bille August sobre un text de Pascal Mercier. De fet encara que ho
digui el protagonista aquest parla a través del seu autor. La novel·la de
Mercier escrita en alemany és una novel·la encasellada com a filosòfica, no la
he llegida, però si que algunes reflexions expressades en la pel·lícula tenen
molta carrega de pensament:
“...
Quan abandonem un lloc, deixem allí una part de nosaltres. Ens quedem alií,
encara que marxem. I hi ha coses de nosaltres que només podem recuperar si
retornem a aquell lloc.
Viatgem
a nosaltres mateixos quan anem a un lloc on hem recorregut un tram de les
nostres vides, per molt breu que hagi estat l’estança ...”