S’acaben les Festes i per a mi comença un apassionant
any 2015.
Després d’utilitzar aquest blog intermitentment i d’estar apartat quasi dos anys de les Xarxes Socials, hi he tornat. Des del Twitter i Facebook ja hi estic donant la canya i falta poc des de Google +. Però el que més m’excita és pontificar en els fòrums dels diaris digitals.
Després d’utilitzar aquest blog intermitentment i d’estar apartat quasi dos anys de les Xarxes Socials, hi he tornat. Des del Twitter i Facebook ja hi estic donant la canya i falta poc des de Google +. Però el que més m’excita és pontificar en els fòrums dels diaris digitals.
El diari ARA té una tropa de comentaristes
voluntaris que s’esbatussen. Anònimament es diuen el nom del porc, el que es
tracta és fer pedagogia de la cultura unitària i de la qüestió nacional catalana
especialment del món independentista. Tècnicament l’ARA té un sistema cutre que
ha de validar el que escrius i es poden tirar hores abans de penjar-te el teu
escrit. Però bé, el diari dels pijos
catalanistes és un bon lloc per fer exercici d’escriptura combativa.
El diari AVUI seria l’altre suport, però primer haig
de pagar i encara no he pogut arreglar aquest entrebanc. Com sempre el diari històric
i carca del catalanisme i més inequívocament independentista, s’ha de complicar
la vida amb sistemes estrafolaris.
Un any 2015 de recomposició de la revista universitària
LO CAMPUS -que s’hauria de convertir en un Suplement d’un diari nacional o
comarcal- i del diari digital LO CAMPUS DIARI. L’any del micromecenatge pel
diari universitari i l’any de les campanyes de batxillerat a Lleida. L’any del meu
retorn a Londres. No us podeu imaginar que és caminar pel costat del Tàmesi i menjar entrepans de pernil fumat amb
mostassa dolça i escoltar l’Andante del
Concert número 21 de Mozart per a piano i orquestra ..... només pensar-hi se’m
posa la pell de gallina.