En defensa dels “partits independentistes”
Si
algú creu que estic defensant una “cadira” o una parcel·la de poder dins un partit
s’equivoca. I si algú creu que sóc independentista d’última hora, encara s’equivoca
més.
Personalment
sóc de l’ALA SOCIALISTA de la CRIDA Nacional per la República un
moviment interclassista del que he demanat la dimissió -per inutilitat política-
del seu President, -avui un pres polític a Lledoners-, i del seu Secretari
general. I a la vegada he escrit que el President legítim de Catalunya Carles Puigdemont
avui no sap on va i el President Torra com un tossut ingenu, està segrestat per
un Govern, suposadament de coalició, però que domina totalment ERC.
Tot,
diem-ne, “l’Espai Puigdemont” està en plena reconstrucció amb una
batalla interna colossal sense precedents i que ningú dubti que s’arreglarà. Guanyarà
la transversalitat, l’interclassisme i els moderats de centre-dreta
independentistes i els socialistes independentistes crearem l’estructura organitzativa
i la logística per avançar. Entre mig “liquidarem” a qui s’hagi de “liquidar”.
Ni familiars, ni amics, ni advocats, ni trepes, ni acumuladors de càrrecs, ni
oportunistes, ni..., ni... podran espatllar un projecte politic de govern i
de mobilització.
ERC farà el seu
camí i la CUP el seu. Discrepo de las dues organitzacions, però són tan patriòtiques
com jo o com nosaltres, i els necessitem.
Igual
com n’estic fins els nassos de Puigdemont com a polític -no com a President legítim-,
ho estic de Junqueras, Tardà o Rufián i dels Jordis i d’en Morral. Però no m’hi
haig de casar, ni fer-nos “amiguets” amb aquests polítics, però també els
necessitem. Tot i els seus enormes errors, d’ahir i d’avui, els necessitem. Els
necessitem !!!
Òmnium
Cultural, sobretot en Mauri, juga a ERC; com l’ANC no juga a res, perquè no sap
on va. Però uns i altres, com alguns digitals i premsa escrita
filo-independentista, independentista, filo-autodeterminista o autodeterminista,
disparen en bala contra els partits independentistes en conjunt.
Deslegitimen
el sistema de partits sobiranistes i invoquen una i una altre vagada: la gent,
el poble i lo ben parits que som la penya.
En
canvi diuen que els partits són “cadires”, sous, incompliments, mentides i un
llarg etc. És evident que els partits són un joc de poders interns i externs.
Ningú dels partits és Teresa de Calcuta, encara més, alguns per ser “líders”
han hagut de propiciar una fila de cadàvers, fomentar un esperit clientelar
intern amb panxes agraïdes i llepa-culs a manta.
Cap
partit, cap es salva de tota aquesta pràctica. Però cal assegurar i dir-ho
ben alt: de l’existència de líders, quadres i militants de base que tenen una honradesa
a prova de bomba.
Però
també les organitzacions ciutadanes han propiciat tota aquesta merda de “miralls
trencats”. Hi ha lideratges a organitzacions cíviques que només treballen la
seva projecció personal. En tenim exemples històrics que m’he fet un tip de
denunciar. Podríem fer una llista de noms de persones que s’han aprofitat de
les organitzacions cíviques, culturals o de cooperació per acabar a partits,
eleccions i càrrecs institucionals.
El
procés sobiranista també té la seva part d'hipocresía.
Però
el nostre procés és un procés democràtic que creu profundament amb la democràcia
dels drets, on els partits polítics son essencials.
Només
les actituds reaccionàries o els insensats polítics reneguen dels partits.
Sense
partits independentistes no hi hauria hagut el Referèndum de l’1 d’Octubre i
evidentment sense la gent no hauria estat un fonamental i importantíssim acte
de rebel·lió cívica. Però no mentim més als nostres. Sense l’organització, l’organització,
dels partits no hagués arrencat res. Qui no ho sàpiga és que no està informat o
vol desinformar. (Els híperventilats ja estant escandalitzats per aquests
comentaris).
Els
sèniors antifranquistes, no ens varem jugar la vida, la família, el patrimoni i
la salut per la democràcia, per tant per l’existència dels “partits polítics”, perquè
ara quatre sobiranistes catalans frívols disparin a boca de canó contra el
conjunt dels partits independentistes.
Els
partits sobiranistes són “Eines de País” útils, només cal posar-los a punt, fer
neteja i fer camí. Arremanga’t i ajuda. □