La catalanofòbia diària
En Josep-Lluís Carod-Rovira un dia explicava que estant tancat a la presó, parlava en català al seu pare que era castellano-parlant i els funcionaris de la presó varen fer un crit d’atenció i li van dir “Aquí solo se habla español!”.
El
pare i el fill llavors varen continuar en silenci fins que va acabar la visita.
Un pare respectuós i digne, i un fill super-agraït al seu pare estimat.
Jo
respecto tots els idiomes i ara tinc un entorn sentimental que domina el
castellà i tothom ens respectem.
Però
tots tenim clar que la llengua catalana s’ha de protegir, perquè tenim
problemes de veritat. No cal dir l’aranès que està a la UVI.
Llegeixo
a LO CAMPUS DIARI la notícia : “ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC: La Plataforma per la Llengua alerta de la situació lingüística als patis escolars”.
El
que s’ha fet és un treball de camp sociolingüístic realitzat als patis de les
escoles i instituts de les zones urbanes de Catalunya, concloent, entre moltes
altres dades, que només un 14,6 % de les converses als patis són en català. (Llegiu
l’estudi complet que també porta el periòdic universitari).
Ara
només voldria comentar, no l’estudi, sinó la reacció bestial que ha tingut la
caverna mediàtica sobre aquest estudi, que s’hi ha afegit el grup catalanofòbic
de Ciudadanos, PP i Vox.
A
portada el diari “El Mundo” titulava a 4 columnes: “Torra permite
espías en los recreos para ver si los niños hablan catalán”. I l’article
sosté la tesi de l’espionatge i del mal tracte als alumnes castellano-parlants.
A més el diari li dedica el seu Editorial titulat “El nacionalismo sigue
avanzando”.
I
entre tota mena de catalonofòbia rampant hi ha una frase colpidora per la seva
falsedat i maldat: “ ... La triste verdad es que los castellanoparlantes son
hoy en Cataluña ciudadanos de segunda...”.
Ningú
que visqui a Catalunya pot sostenir aquesta afirmació.
Però
el que més m’encabrona és que ja de les astracanades del nacionalisme
espanyol imperialista ja no en diem res, no ho responem, deixem que el
“discurs” de l’odi campi per Catalunya i per les Espanyes.
Com
el pare de Carod-Rovira, els castellano-parlants de Catalunya ens han d’ajudar
a fer forta la llengua catalana. Per un sentit democràtic i per un sentit de
dignitat.
El
català és cohesionador socialment, no un enemic. I el català necessita ajuda de
tots.