Curiosament durant el “Confinament Oficial” escric poc sobre coses i opinions meves. I menys publicar-les. Escric sí, com a periodista a les plataformes que dirigeixo o com a copy en el que anomenen a l’empresa de creacions visuals  que treballo:  “New Business”, però no escric res personal. Com una autodefensa.

De fet jo ja feia anys que treballo a casa practicant l’anomenat teletreball amb un quasi “confinament voluntari” i res de nou ha canviat en les meves rutines. Ara alguns veuen l’enorme voluntat i disciplina que s’ha de tenir per treballar a casa i no distreure’s en qualsevol cosa.

Entre milers i milers de pel·lícules, sèries, llibres on line que puc arribar, -en les vies de pagament o les que són en obert de sempre o pel confinament-, entre tanta premsa digital, ràdios, televisions en tots els idiomes, concerts o recitals “enllaunats” o en directa,  podria estar totes les 24 hores del dia en plena passió cultural i d’entreteniment davant la pantalla de l’ordinador. Sense un cert ordre, no treballaria mai.

Era difícil o no treballar a casa?

Ho pregunto als que es pensaven que era un privilegi treballar en calçotets entre les parets de la llar. Ara els hi cauen les parets al damunt somicant pel confinament.

+++

IMATGE: un “Picasso”, del que podria estar mirant la seva obra hores i hores, sense fer res més que gaudir-la i no treballar.

(“Le Repos” (1932) inspirat en Marie-Thérèse Walter).

Helin Bölek

No suporto aquests ploramiques -inclosos suposats “intel·lectuals”, polítics, tertulians, locutors, cantants i altres membres de la cultura-  que no aguanten un confinament de rics.

Deixeu de fer-vos les víctimes i almenys denuncieu les dictadures com la de Turquia amb Ergodan i honoreu almenys per una vegada els kurds i els turcs que lluiten per la seva llibertat.

Els nostres cantants de merda no diuen ni una sola paraula sobre la mort de la música kurda Helin Bölek, després de 288 dies de vaga de fam contra la persecució política turca.

La policia turca ataca el funeral de Helin Bölek

fins i tot dins del cementiri

 El dictador turc R.T. Erdogan ha mobilitzat milers d'agents que han ocupat la ciutat d'Armutlu on la cantant kurda Helin Bölek havia de ser enterrada. La policia del règim ha llençat canons d'aigua contra les persones que participaven en el comiat a la música de 28 anys morta divendres 3 d'abril després de 28 dies de vaga de fam. Els policies del govern islamista turc fins i tot han entrat dins del cementiri on han llençat aigua i gasos lacrimògens. A Istanbul la concentració en record a la música ha estat avortada per la policia d'Erdogan que ha arrossegat els civils que hi participaven. Es desconeix el nombre de persones detingudes.

Ibrahim Gökçek, músic també en vaga de fam des de fa gairebé 300 dies ha acomiadat la seva companya abans del funeral.

Gökçek, turc, ha apuntat al govern d'Erdogan de la mort de Bölek: "Heu mort a una noia de 28 anys". I ha afirmat que continua amb la seva protesta tot i que està molt afeblit i podria morir en qualsevol moment.

Per la seva part el Grup Yorum, grup de música folk turca d'esquerra del que formava part Helin Bölek i també Ibrahim Gökçek, ha ratificat que manté la protesta inicial de fa gairebé un any:

- Retirar la prohibició dels concerts de la formació musical.
- Retirar la inscripció del Grup com a "terrorista" per la seva música.
- Alliberament dels músics presos per Erdogan.
- Retirada dels casos judicialment oberts.
- Aturar els assalts policials contra el centre cultural Idil.