El
llibre del Conseller Puigneró (I)
Primera
Impressió
L’he comprat en versió digital a Amazon, llegit amb
la seva eina Kindle. Com sempre primer em baixo una part del text que regalen
de qualsevol llibre i si m’interessa continuo amb la compra, que m’ha costat en
aquest cas: 7,59 euros.
En mal moment llegeixo el llibre, precisament quan
Puigdemont ha embogit i esta liquidant tots els ponts del pluralisme de l’independentisme,
per acabar a un nou partit que serà bastió de la seva secta més talibana. La
repressió i l’exili li han fet perdre al President legítim la pràctica interna
de la democràcia i la pèrdua de la centralitat i la unitat. Puigdemont ja és
una caricatura de la CUP.
I en mal moment llegeixo el text, perquè el llibre
de Puigneró es presenta d’una manera triomfal com un preludi a que Puigneró
sigui investit com a Presidenciable a les properes eleccions del nou partit de
Puigdemont.
Mai he vist a Jordi Puigneró, però després del
llibre li tinc molta i molta simpatia i no perquè utilitzi tota mena de literatura
personal per crear vincles de tendresa al lector, sinó a més perquè diu unes
veritats tant fresques i esperançadores que fa que te’l creguis.
Jo que m’he format en tots els estudis superiors a
Anglaterra, l’autor ja em té guanyat quan veig que ell també ho ha fet.
Puigneró és un obsessiu de les apps, un inconscient
per explicar recorreguts personals per diferents llocs que deuen amoïnar profundament
al seu servei de protecció i Puigneró escriu un llibre que en dos folis hauria
pogut estar escrit en les seves idees-pinyol.
Però ho fa amb moltes més pàgines que suposo que ha
gaudit escrivint i que el lector també gaudirà. Ho gaudirà el lector dels seus,
que també son els meus, però un lector espanyolista que visqui a Catalunya es
pujarà per les parets, perquè la República digital de Catalunya els irrita
enormement. La combinació de la
innovació, de l’apodarament de la gent i la internacionalització de la nació
catalana se’ls hi fa insuportable.
En un altre post d’aquest blog entraré en matèria
del llibre, però o m’ha enredat molt Puigneró perquè sap dissimular, però pel
que he llegit, en el càsting de “presidenciables”, el seu perfil no serveix.
Puigneró sembla un executiu i un gestor honest, però
per ser polític i líder s’ha de tenir una vessant de “fill de puta” que l’Honorable
Puigneró intueixo que no té.
Encara que després del President Torra el pitjor per
liderar res però el President més honest que Catalunya ha tingut mai, qualsevol
ja potser President.
Si Puigneró no salva el llegat de Mas retenint ”l’independentisme
de corbata”; sinó deixa de continuar fent una OPA indecent al PDeCat; sinó
deixa de fer el fanfarró d’un “independentisme de confrontació” i sinó es
presenta a unes “Primàries” i només basa la seva ascensió pel GRAN dit de
Puigdemont; Puigneró potser serà Presidenciable, serà candidat, fins i tot
potser per carambola: President del Parlament, però haurem perdut un innovador
capaç de canviar com un mitjó aquest independentisme de “croissant socarrimat” de
Puigdemont per aconseguir un independentisme d’alliberament plural, engrescador
i dins una autèntica revolució digital.
(Continuarà)