La “casta nostrada”
Per una vegada una jutgessa ens ha proporcionat una
bona noticia exculpant a Tamara Carrasco dels CDRs, no només per ella que ja és
important, sinó també per a tota la mobilització independentista al carrer.
Els CDRs van aparèixer com a resposta a una ANC desmobilitzada
i el Tsunami apareix per uns CDRs inútils.
Ara sabem els límits de la mobilització més
abrandada i intel·ligent, que ha d’estar disposada a bloquejar i “liquidar” a
qualsevol carallot que cremi un sol contenidor urbà d’escombraries, ho faci
solet o de manera coordinada.
Guerra total als que fan el joc i la feina bruta dels
infiltrats i de l’espanyolisme desestabilitzador.
Ara cal vestir també la mobilització compartida
dels independentistes tant al carrer, com a les cases, com a les entitats i
com a les institucions autonòmiques.
La “confrontació intel·ligent” no és un lema més o
menys feliç del President legítim Carles Puigdemont, és una meta que s’ha de
construir.
¿És possible aquesta CONSTRUCCIÓ fer-la amb un
independentisme sentimental o un independentisme caviar o un independentisme només
de classe o un independentisme infantil?
Que cadascú a la carta hi posi els noms, les sigles
de partits i entitats a cada tipus “d’independentisme”.
Però n’estic ben convençut: el problema ara el
tenim dins del món independentista i cal sacsejar amb força tota la nostra “casta”
dirigent.
La casta per molt “casta nostrada” que sigui, és un
inconvenient en el procés organitzatiu i logístic de l’alliberament nacional. Però
no cal “eliminar-los” metafòricament parlant, perquè de vegades en els processos
polítics hi ha moments de fer “els gegants” i ens fan falta aquesta mena de “Prima
Donnes”.
El “càsting” del lideratge del Procés és fonamental.
●
+++
IMATGE: Poema visual de Joan Brossa.