Les vetllades musicals d’òpera
A casa dels meus
pares al carrer Aragó 239 3er 3a de Barcelona en plena Eixampla, hi va haver molta
activitat cultural, cívica, política i mèdica. Els fills hi participàvem intensament,
és clar que cada un dels 4 germans que som, tot ho vàrem viure diferent segon
el període i l’edat de cadascú.
A la dècada dels 50 vaig viure el que anomenàvem el “Conclave Musical”: les vetllades musicals amb versions discogràfiques d’òperes, a traves de gravacions de rigorosa actualitat i que havien estat buscades en el mercat internacional. Un material finíssim d’importació.
Aquestes sessions entre amics melòmans tenien la seva varietat de gustos i tenien les seves discussions d’estils, de compositors, d’execució i de les gravacions reproduïdes en vinils de llarga durada. I no era només escoltar les obres, sinó que a més les sessions tenien com a complement central la representació de les emocions musicals en un teatret.
Un teatrí com espai escènic, a la italiana amb un prosceni i un teló. I en el que la dramatúrgia comptava amb punts de llum pels personatges sense fer servir figures, tot ambientat amb uns decorats pintats per a cada obra.
Un fuster Ramon Colomines, el meu avi i un artista que pintava Lluis Victori, el meu oncle, varen construir les caixes lumíniques amb els seus efectes de colors difuminats amb reòstats i varen confeccionar i pintar a mà uns bonics decorats. El meu pare feia de director i la mare ho resumia tot al final amb una xocolata amb melindros per a tots els assistents.
Cada sessió reproduïda amb un tocadiscs Thorens, tenia el seu libretto amb l’idioma original i la traducció al català, Afegint-hi molts cops articles de crítica musical.
La música va portar discussió i pacte sobretot en el cicle sobre Bayreuth amb les obres de Wagner. Una discussió sobre Wagner pot portar tanta passió com discutir el futbol del Barça.
Això passava les tardes de cada dissabte, començat la dècada del 50 i superposant-se als 60 en un altra esdeveniment cultural a casa que foren les sessions de poesia: les famoses “Barbolles Poètiques”.
IMATGE: Fragment d’un “Paisatge”
pintat pel meu tiet Lluís Victori i Elias.