dimarts, d’agost 17, 2021

Coses personalíssimes

M’he trencat la mà
(Comentari segon)



La nit de dissabte a diumenge va ser bestial. La trompada d’una manera generosa començava fer aparèixer el dolor per tot arreu. La meva mà esquerra, d’una manera alarmant, es va començar a inflar-se o sigui una inflamació per la part superior i semblava que no era una fractura de canell i movia els dits.

En temes de salut personal costa molt poc acollonir-me, però tot queda compensat per una educació familiar que sempre relativitzava les urgències i també compensat per una llarga convivència amb una dona que per la seva experiència i determinació, tot i no sé la seva especialitat, li podrien donar el títol de “Doctora Municipal”, perquè sap de tot.

Si ho relativitzo tot i estem encara en pandèmia, no calia anar a “molestar” al nostre sistema sanitari de Lleida, per tant anava a fer el que mil i una vegada ens han dit que no féssim, que és automedicar-nos.

Us recordo que era diumenge, el mes d’agost, unes temperatures de 40 graus i entro en una farmàcia del barri de Cappont de Lleida que em sembla que mai tanquen. Intento comprar ibuprofèn i paracetamol i per agilitzar l’operació que crec que ara necessita recepta, ensenyo la mà aparatosament inflamada.

I aquí va començar un pressing perquè la lesió me la mires un metge i que no em venien res sense l’autoritat professional. Jo sabia que tenien raó, però tampoc n’hi havia per tant i en plena pandèmia, mobilitzar-me per un trauma d’aquella mena em semblava fora de lloc.

I si és una fractura de canell? O fractura d’algun dit? I si hi ha el seccionament d’algun tendó?

-Val, val. Jo deia. Mentre em recitaven les patologies d’urgències de la mà, un rosari de patologies de llibre.

La porta de la farmàcia i l’automedicació es tancaven i immediatament vaig pensar en Urgències de l’Hospital Arnau de Vilanova. Però les amables venedores de la farmàcia em deien:

-Vagi al CUAP.

-Al CUAP? Que és això? Deia jo avergonyit. 

-Perquè sé el que és un CAP, però un CUAP?

-Sí el CUAP, el Centre d’Urgències d’Atenció Primària de Lleida, que està on hi havia l’antic CAP Prat de la Riba, allà on hi la caserna de la nostra guàrdia urbana. (La “nostra” vaig pensar, aquestes mai han tastat el “tracta excel·lent de xarop de bastó” que tenen els agents amb la “dissidència” sobretot joves i dones).

Tant lluny estava del CUAP com de l’Hospital i recordava el meu pas com estudiant sènior de medicina a Urgències de l’Hospital i com que soc un romàntic, tot i els fantasmes personals, decideixo anar a l’Arnau. A més la tria fou per raons pràctiques: a Urgències de l’Arnau segur que hi ha possibilitats de radiografies a l’acte.

Però s’ha d’anar al CUAP o a Urgències de l’Hospital?

I per arribar a l’Hospital: en taxi o en bus?

 

(Continuarà)

IMATGE: Escultura “Vers-Univers, Pintura-Natura, Pinzell-Ocell” (2016) de Gerard Sala.