Seguim provocant opinió
....
Al Blog de LO CAMPUS ... CLICAR AQUÍ
diumenge, de març 16, 2014
diumenge, de març 02, 2014
Ja tenim en marxa la distribució del número 2 del petit
Quinzenal Digital d’Opinió per a estudiants de la Universitat de Lleida: “LO CAMPUS 2.0”. Com sempre la difusió i
la distribució de les publicacions és el més llarg, car i complicat de tot el
procés. Tant complicat és per a nosaltres, que tres dies abans de la data que
indica cada número, sigui de la publicació que sigui, ja en començament la distribució
tant si és per camió, com per internet.
Ara nosaltres modestament “trafiquem” amb idees i sembla
que molesta més, que si només ho fem amb informació. Un context universitari que
li fa por les idees, és un context de buròcrates que només tenen la universitat
com a menjadora. Una colla de fonamentalistes que en comptes d’innovar la
universitat pública l’acabaran d’ensorrar. El més insòlit és aquesta “esquerra
caviar de província” que ha perdut el nord i se li està desintegrant el partit polític
que abans els mantenia, ara ho fa la nostra universitat. Aquests són els
pitjors i encara ens donen lliçons.
dissabte, de març 01, 2014
"A Late Quartet". Una emotiva pel·lícula en la que se m’hi combinava tot : música clàssica, instruments de corda, violoncel, sales de concert, malaltia neurològica en aquest cas el Parkinson, fer-se gran, estimació, estimació de la joventut femenina, el pèndol de la conducta jove, estimació dels que van cap a la tercera edat, la maternitat, record d’estimats difunts, gelosia, lideratge, construcció de grup, obsessió a la perfecció, New York -llàstima que no era Londres-, la neu .... i l’actor Philip Seymour, que tot just acaba de morir de manera tràgica.
Una bona ració d’emotivitat per a una tarda de dissabte, d’una pel·lícula molt senzilla, però carregada de simbolismes en un context d’alta cultura musical, exercida d’una manera natural i creativa.
dijous, de febrer 20, 2014
Per segona vegada des de LO CAMPUS intento apropar-me als cristians de Lleida. Busco sempre
la pluralitat i perquè passi ho haig de forçar, trucant a uns i altres, a
blancs i negres, perquè opinin i polemitzin, si cal. LO CAMPUS no juga a cap lliga religiosa, només som plataforma de
llibertat perquè tothom opini. Però no senyor, no hi ha manera: ni IREL, ni el Bisbat,
ni l’Assemblea Diocesana de Lleida, ni el SAFOR, ni la Pastoral de Joves, ni la
bíblia en vers, ningú avui a Lleida pot escriure un article amb criteri
renovador sobre l’actual Papa Francesc, perquè no entenen res sobre aquest Papa.
Inútils per explicar res de les Jornades de Joventut al Brasil amb el Papa, que
ja s’han fet. Jo m’ho llegit tot, molts i molts discurs del Papa al Brasil, aquí
ningú a llegit res.
Després de centenars d’anys d’aguantar l’Església,
criticar-la pel seu màrqueting o apostolat barroer, no és que sigui injust,
sinó que no és veritat que no els hi funcioni. Però a Lleida s’ho han de fer
mirar.
I un altre aspecte : si en una revista un anti-avortista,
no pot publicar al costat d’un text d’un pro-avortista -simplificant les
denominacions-, no és que s’ho facin mirar, definitivament no entenen la pluralitat.
Seguiré treballant....
FOTOGRAFIA: un dels meus herois de petit, l’Abat Escarré.
dimecres, de febrer 19, 2014
Ja he tornat presencialment a la Facultat de Medicina.
Com sempre un desastre organitzatiu: Assignatures sense
programa oficial. Assignatures que no es poden seguir a l’Aula per part de
molts estudiants, perquè a la mateixa hora el servei de l’hospital et fa estar
a la sala per seguir unes pràctiques. Classes anul·lades només començar el semestre.
Seminaris anul·lats. Cap avís oficial
dels canvis i com a conseqüència: grups d’estudiants esperant i perden el temps.
Programes i horaris en el Campus Virtual de l’estudiantat que no són vàlids, perquè
directament el professor ho canvia i ho comunica a la seva hora de classe,
sense formalitzar-ho enlloc. Aules bloquejades per professors que saben que no
faran la classe, però no ho comuniquen. Conserges amb cara de pòquer, perquè els
seus papers diuen una cosa i la realitat és un altra...... Com veieu misèries,
però són les petites coses que donen l’autèntica qualitat del dia a dia en
docència. I en un projecte educatiu d’avaluació continuada: la planificació i
el donar seguretat a l’estudiant és fonamental.
Quina barra dir que avui no hi ha problemes de
planificació docent a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida !!!
dilluns, de febrer 17, 2014
Comencem una nova i petita aventura: el nou quinzenal digital “LO CAMPUS 2.0”. Servirà per distribuir opinió, fonamentalment entre
els 9.561 estudiants de la Universitat de Lleida. Tothom ho rep al seu compte.
A partir d’ara s’ha de començar a treballar pel “LO
CAMPUS audiovisual” que no vol dir posar-hi vídeos, que ja fem, sinó elaborar
tot el producte editorial informatiu i d’opinió a partir de la imatge i el so.
Encara no hem pogut atrapar totalment la dinàmica jove,
però arribarà un dia que estarem a dues passes endavant i llavors ja marcarem tendència.
Estar al dia de tot, és un enorme al·licient,
llàstima que la nostra docència universitària no té aquest neguit d’atrapar l’atenció
jove, utilitzant les seves pròpies armes comunicatives.
RECOMENACIÓ: En comptes d’un Prozac, inventa't una nova
publicació (o el que sigui, però creatiu), perquè encara et farà més efecte
positiu i d’optimisme.
dissabte, de febrer 01, 2014
L’escultor Jaume Plensa
ha “plantat” un conjunt d’escultures a Andorra la Vella. Encara no les he vist
en directa, però segur que han de fer goig: mirant cap amunt i ara fent molt de
fred, se’t deuen presentar majestuoses i tu et fas petit, petit. Una genial
interrelació de l’escultura i del qui la gaudeix pels sentits. El context de
les muntanyes ha de ser important.
A mi Plensa m’agrada i sobretot m’agradaven les seves primeres
escultures de joventut de ferro colat, potents i descarades. Tot molt de forn i
foc a alta potència. Ara hi ha més filigrana i tendresa. Si observeu l’escultor,
la figura i el to de l’escultor, sembla un artesà medieval, tranquil i trempat
o sigui del poble. (Ves a saber si en privat és un repel·lent progre caviar ...).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)