Ja és als quioscos de les Terres de Lleida i Aran un
nou número de LO CAMPUS amb el petit
Suplement “Goodbye Institut”.
dimecres, d’octubre 15, 2014
dissabte, d’octubre 04, 2014
Un dels grans valors que el meu pare va deixar a
la política i també als seus fills, va ser saber treballar i actuar en la
pluralitat en el complex camp de la política. La lluita unitària contra el franquisme va ser un valor molt difícil de
construir, però va acabar fent-se, ara en una situació ben diferent, però plenament
repressiva per la llibertat de la veu catalana, s’ha pogut fer també la unitat
entre els partits polítics de Catalunya per defensar la Consulta.
El PP, Ciutadans i el PXCatalunya són els fatxes
que voluntàriament s’han posat al cantó dels repressors, de guant blanc, però
repressors sense cap dubte, que neguen la paraula al poble català.
És un goig per Catalunya la unitat a traves de l’acció
democràtica dels nostres partits, amb la més variada ideologia de cadascun d’ells,
s’està donant una imatge de responsabilitat i maduresa política enorme. Ara sí
que sabem perquè serveixen els partits democràtics !!! Un orgull que s’ha de
proclamar en veu alta.
dimecres, d’octubre 01, 2014
D’aquí uns minuts entro com
a malalt a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Tantes hores en aquest
Hospital aprenen i ara salto el mirall i em col·loco a l’altra banda. Seran
dues setmanes per trobar un diagnòstic, començaran amb un cateterisme...
Com diria Salvat- Papasseit
:
Si anessis lluny
tan lluny que no et sabés
tampoc ningú sabria el meu destí,
cap altre llavi no em tindria pres
però amb el teu nom faria el meu camí.
Un ram de noies no em fóra conhort
ni la cançó sota el dring de la copa,
vaixells de guerra vinguessin al Port
prou hi aniria, mariner de popa.
Si jo posava la bandera al pal
i era molt alta, t'hi veuria a dalt.
dimarts, de setembre 30, 2014
Que un partit doni llibertat de vot per dir SÍ o NO
a la independència de Catalunya anul·la definitivament el partit. Si en una de
les decisions més importants pel País, el partit no es pot definir, ni liderar
el procés, ja no és un partit és una secta.
Dir Sí oficialment a la primera part de la
pregunta de la Consulta i llibertat a la segona part de la pregunta ho pot fer una
associació o entitat potser: però un partit?. Per que serveix un partit? Sembla
que per alguns és només una menjadora.
dimecres, de setembre 24, 2014
Que
a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida hi ha extrema dreta tots
ho sabem, menys la Degana i el Cap d’estudis. Alguns d’aquests racistes estant
en plena sintonia amb metges –supergurus-
de l’Arnau que expressen una ideari de dreta radical.
Jo
ho he denunciat moltes vegades, perquè aquests intolerants són els mateixos que
posen pegues en la llengua catalana a l’Aula i els mateixos que davant el procés
del dret a decidir ens insulten. La nostre resposta va ser publicar al quinzenal digital ”LO CAMPUS 2.0” del 4 de
març de 2013 l’article “Gracias por vuestra
generosidad con Cataluña” : Estudiants de la UdL provinents de la resta de
l’Estat fan costat al “Dret a decidir”. El Rector no ens va rebre per
parlar del tema, ja no com a periodista que els hi fa terror, sinó jo com a
president d’una associació universitària de la UdL. Ara el Rector s’escandalitza.
L’Alejandro
el poca pena que va anar apunyalant gent pels carrers de Lleida no és una anècdota
d’un malalt només. Perquè no hi ha cap dubta que està malalt. És tota una
filosofia entre universitaris, encara que no apunyalin a ningú.
dissabte, de setembre 20, 2014
El proper LO
CAMPUS porta un Suplement pels instituts i escoles: el “Goodbye Institut”. Tot un repte de
premsa per a joves adolescents. I aquest cop ha calgut trobar a nivell mundial
quina és l’artista cantant adolescent que està marcant el 2014.
Res de Justin Bieber, Miley Cyrus, Demi Lovato o Selena
Gómez ara marca amb força Ariana
Grande, Austin Mahone o
Lorde. M’han convençut que és la noia Grande i el noi Mahone dels que hem de
parlar. Mireu uns vídeos d’aquest parell que a mi m’agraden.
divendres, de setembre 19, 2014
Jo formo part dels que sempre perden i novament a
Escòcia he perdut. Amb calma ja escriure els meus articles acadèmics i també
els periodístics sobre el referèndum, aquí només vull transmetre alguna vivència
personal.
Vaig anar a dormir tardíssim i m’he llevat molt
tard, quan ja des de feia hores tot el món sabia el resultat del referèndum escocès.
Aquesta nit post-referèndum he somiat moltíssim a l’escocesa i amb tota mena d’infermeres.
Sempre he pensat que sortiria el NO, encara que he incentivat a tothom pel SÍ i
si jo fos escocès hauria votat per un SÍ ENORME, tot i que sóc un anglòfil fins
a la medul·la i un enamorat de Londres.
Fantàstic que s’hagi fet el referèndum; fantàstic que
els del NO de Londres hagin promès mil i una transferència perquè guanyes la
seva opció; fantàstic que hi hagin molts més Sís que els que varen votar l’SNP;
fantàstic que a Glasgow -la gran capital econòmica- hagi guanyat el Sí i fantàstic
haver posat a l’agenda política europea la qüestió nacional de les nacions
sense estat.
La campanya escocesa del referèndum m’ha fet una
angúnia enorme en el seu argumentari, tants els del NO com els del SÍ. Vaja
arguments de merda. Espero no defensar Catalunya per la meva llibreta d’estalvis,
perquè si fos així, hauria de fer la revolució permanent.
Igualment que no em sento espanyol, no sóc escocès,
simplement sóc un català que vol votar per recuperar la nostra llibertat com a
poble.
Quan aquest matí m’he posar a treballar i fer
gestions, m’he barallat amb tothom. He frenat i he pensat que estava irritat
pel que havia passat a Escòcia. Sembla que no sóc de ferro colat.
dijous, de setembre 18, 2014
dimarts, de setembre 16, 2014
Escolteu al grup aranès “Es Paums” cantant un poema de Jèp de Montoya amb música de Jaume Masana Castet.
Tota la cultura aranesa m’enamora.
NET DE HUEC, NET D’AMOR
Net de
huec,
Net
d’arrosada,
Net de
flors,
D’aigua senhada,
Net d’amor
Ena maitiada,
Net
desirada.
Eth solei
ei naut,
Ei net de hèsta,
De huec,
D’aigua,
D’èrbes e
flors,
E de jogar
as amagatons.
Anet,
passe çò que se passe,
Non a jamès arren passat
E encara que se passe,
Aguest ser qu’ei atau.
Eth haro creme ena plaça,
Era arrossada se pren enes
prats;
Se jògue as amagatons;
Se guanhe era igualtat.
Gojates
pirinenques
Deth
Comenge e d’Aran,
Pirinenques
gojates
Gascones e deth Bearn,
Valentes gojates
De Bigòrra e deth Coserans.
Vos estimi
E m’agrade que siguésquetz
atau,
E qu’atau
sigatz.
Anet,
passe çò que se passe,
Non a
jamès arren passat
E encara
que se passe,
Aguest ser
qu’ei atau.
Valentes,
capables,
Gojates
d’aué,
Hemnes
deth deman.
Nòble tèrra
D’òmes e hemnes iguals.
De
tostemps
Òmes e
hemnes en libertat.
Anet,
passe çò que se passe,
Non a
jamès arren passat
E encara
que se passe,
Aguest ser
qu’ei atau.
Net
d’igualtat,
Gojat e
gojata,
Net d’amor,
Net de
huec,
Net de
gijates,
Net d’amor
De gojats e gojates.
Anet, passe çò que se passe,
Non a jamès arren passat
E encara que se passe,
Aguest ser qu’ei atau.
Jèp de Montoya
Subscriure's a:
Missatges (Atom)