“Colles pel sí”

Els politics ja fan la seva feina i l’acord de govern amb el referèndum d’autodeterminació  a la vista, ja és una realitat.

Ara som la societat civil que ens hem de mobilitzar per aconseguir, des d’avui, més adhesions al Sí.

No s’ha d’esperar més.

Hi ha múltiples iniciatives. Jo participo a les “Colles pel sí”, que són grups unitaris i transversals de persones preparades per difondre l’argumentari del sí pel tot el territori. (Conferències, seminaris, tertúlies, cafès, coca-coles, parelles pel sí, sessions tupperware ...).

Jo només em dedicaré a Ponent i des del 7 de gener no ha de quedar ni un poble, barri, entitat, o família, sense el seu petit acte de divulgació.

Desprès ja vindran les grans campanyes publicitàries, però el boca a boca, l’argumentació documentada i apassionada, cara a cara, és imprescindible en aquesta mena de processos.

El 7 de gener 2013: Manifest, full de ruta i revista.

Recorda, no deixis per una campanya de referèndum, allò que pots fer un any abans. Comencem .....

MEMÒRIA D’ACTIVITATS de l’any 2012

de l’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS

de la Universitat de Lleida

L’any 2012 per a l’Associació universitària  AMICS de LO CAMPUS  de la Universitat de Lleida (UdL) ha estat l’any de la coedició de la publicació LO CAMPUS, l’any de la planificació de les seves activitats dins d’uns programes propis ben delimitats i l’any de l’obertura de l’associació de  la UdL a tot Catalunya, promovent el seu registre a la Generalitat de Catalunya.

ACTIVITATS i PROGRAMES

1. Coedició de LO CAMPUS i Suplements

Com s’havia marcat de manera fundacional AMICS de LO CAMPUS ha continuat participant en la coedició del periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran: LO CAMPUS. (www.locampus.cat).

L’altre coeditor de LO CAMPUS és l’associació cultural i cívica de la Val d’Aran: Vivència Aranesa. Aquesta associació a traves del seu “Programa Loïs Alibert”

-especialitzat en la intervenció als mitjans de comunicació i premsa universitària-, ha assumit la part logística de la publicació mentre AMICS de LO CAMPUS n’assumeix la part intel·lectual.

Durant l’any 2012, en edició de paper i en versió digital s’han editat els següents números : de LO CAMPUS els números 16, 17, 18 i 19. I els Suplements : LO CAMPUS MÈDIC (números 8 i 9), LO CAMPUS BARRIS  (número 3), CLÀSSICA (número 6) i ER ESTUDIANT (número 13).

2. TUS : el Projecte i la revista

S’ha iniciat un nou projecte de periodisme en llengua anglesa (90%) i catalana (10%) realitzat simultàniament i conjuntament per universitaris del Regne Unit i per estudiants de la Universitat de Lleida. Aquesta nova publicació es denomina: “TUS, The University Student / L’universitari”. I té com a sub-capçalera “A Catalan / English Joint Project of University Independent Journalism”. Usualment, tant el Projecte com la Revista la coneixerem per TUS, que  és l’acrònim de la denominació de la revista en anglès.

AMICS de LO CAMPUS en serà el responsable principal i inicialment aquesta publicació la realitzarem entre la nostra associació universitària i estudiants i dues “Societies” (l’equivalent anglès: d’associació universitària) de la Cranfield University d’Anglaterra. Aquesta universitat anglesa té avui un acord de col·laboració conjunt amb la UdL pel qual els estudiants d’ETSEA poden obtenir una doble titulació, desprès de cursar-hi un any a Cranfield University. Forma part dels programes de mobilitat d’ETSEA, encara que també hi ha participat estudiants d’altres Escoles i Facultats, com la de Medicina de la UdL.

L’any 2012 del Projecte TUS s’han fet els primers contactes entre estudiants  i s’ha començat a dissenyat un “numero zero” com a eina per aconseguir complicitats. Començant pel disseny de la Capçalera. (Disseny que va obtenir una ajuda econòmica de cinc cents euros de la UdL).

També s’han posat les primeres bases d’un Consell Assessor amb ex-alumnes de la UdL que han estudiat a Cranfield. Obrint també un procés de recerca de patrocinadors i d’ajuts econòmics. Procés avui lent i complex.

3. Programa “Suport a les Associacions universitàries de la UdL”

AMICS de LO CAMPUS seguint el seu pensament de “... que potenciar les associacions de la UdL és potenciar una universitat més cívica ...” ha estructurat un programa per potenciar totes les associacions de la UdL.

Aquest 2012, a part del recolzament intel·lectual a les associacions de la UdL per fer-les més protagonistes en la comunitat universitària, s’ha posat a la pràctica el seu suport en divulgació i s’ha pactat espai a LO CAMPUS, perquè les últimes associacions registrades a la UdL es presentessin. S’han invertit dos mil quatre-cents  euros en els publi-reportatges.

Les associacions presentades aquest any han estat: 1. Associació d’alumnes i exalumnes del Programa Sènior de la UdL. ( A LO CAMPUS 16). 2. AECSAcat - Associació d’Estudiants de Ciència  i Salut Animal de Catalunya (LO CAMPUS 18). 3. ABiL – Associació de Biotecnòlegs de Lleida (LO CAMPUS 19).

4. Programa “Doble compromís: Treballar i estudiar”

L’objectiu d’aquest novell programa, iniciat aquest desembre de 2012, és el donar suport  als estudiants que estudien i treballen. També com un subobjectiu és donar suport als estudiants sèniors de la UdL que fan estudis reglats en aquesta universitat i també treballen.

Aquest programa culminarà amb la potenciació d’una nova associació universitària a la UdL.

La primera activitat és fer un registre dels estudiants que treballen a la UdL.

5. Legalització a nivell de tot Catalunya de l’Associació

Enguany l’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS amb el nom oficial d’Associació Universitària Amics del Periòdic LO CAMPUS ha estat inscrita al Registre de la Generalitat de Catalunya. Amb seu a Lleida  i amb el número d’inscripció: 48889 – J/3. n

Lleida, desembre de 2012

http://www.amicsdelocampus.com

Campanya d’ajuda econòmica

a la premsa universitària independent

de les Terres de Lleida i Aran :

Tota la col·lecció  en paper

de LO CAMPUS (19 números)

i Suplements Goodbye Institut (secundària),

CLÀSSICA (gent gran que estudia),

LO CAMPUS MÈDIC (divulgació mèdica i promoció de la salut),

ER ESTUDIANT (comunitat educativa d’Aran)

i LO CAMPUS BARRIS (veïnatge i universitat),

tot  per  50 euros.

Fes l’encàrrec:   ajuda@locampus.cat

Tot estava preparat per tirar endavant una publicació adreçada a la militància nacionalista catalana per reflexionar de manera plural sobre el procés nacional cap a l’Estat propi. La publicació es denominava:  “TN, Transició Nacional”.

De cop tot es precipita, en menys de sis mesos la qüestió independentista estava a tots els diaris, emissores i televisions. Llavors la publicació, no tenia sentit que anés al darrera del que ja tothom parlava i llavors va passar a denominar-se : “L’independentista”.

Desprès de les eleccions al Parlament i dels resultats, no queda clar que es necessita editorialment per dinamitzar el debat entre la militància nacionalista catalana. Debat que crec, fa molta falta.

Tots aquests dubtes editorials, acaben sent una petita metàfora d’on som avui : Un Parlament més sobiranista, més suports pel referèndum i ningú fort per liderar el procés.

www.locampus.cat

Sóc l’únic del nacionalisme català de govern, que veu que cal un canvi radical en el tractament dels temes socials?

Si és un núvol, perquè hi veus una tortuga?

Avui, com a tota l’Europa social, la de les classes populars,  expressem les nostres fermes reivindicacions contra les “Retallades”. Una pura salvatjada al poble, al poble senzill.

El President Mas, tant coratjós amb la qüestió nacional catalana, ha de donar un gir total en les temàtiques socials.

Qui els veu ara : insensibles als drames econòmics i a la pobresa !!!.

Desprès de les eleccions, desprès de que es treguin del damunt la facció fonamentalista de la paràsita democràcia-cristiana i quedar-se amb l’honesta, el President Mas ha d’escoltar el clam popular i ha d’obrir un període excepcional de suport i mobilització d’atenció social. Cal un PLA SOCIAL URGENT, amb majúscules, i s’ha de potenciar des de la Generalitat de Catalunya amb solucions concretes per avui. Tothom s’ha de sentir recolzat i atès per les nostres institucions nacionals.

Des del “nacionalisme català de govern” s’ha de voler construir una Europa social i més justa. El “sobiranisme de govern” ha de donar aquest salt qualitatiu per triomfar i seguir mantenint un sòlid Estat del Benestar.

També s’ha de triomfar moralment i esteu perdent el valor social.

Hòstia !!!, no podem arribar a la independència amb unes classes populars ofegades del tot !!!.

Avui el meu fill Marc fa 30 anys.

No deixa d’impressionar-me l’edat, perquè em col·loca  a la pura realitat, que  és que jo ja m’he fet gran.

Em sembla que no faig ni una sola cosa que la societat atribueix a la meva edat. I això, que és un agosarament i una aventura diària, m’ha portat que ningú em tingui ni el més mínim respecte per sènior.

O ets col·lega jove o ets sènior,  però sembla que no existeix el “col·lega sènior”.

Això és una espiral, que fa que no estiguis bé amb els teus companys i companyes de classe o de l’hospital, perquè el que necessitaries és divertir-te amb "els" i "les" profes o metges o infermeres, però això seria mal interpretat, a part que molts són uns “plastes” i uns ”antics”, vernissats de progrés, uns avorrits integrals. Encara que segurament, l’avorrit sóc jo.

Des de fa molt de temps els aparells interns dels partits no els suporto. I menys els aparells dels partits provincians i insegurs, per tant que actuen com autèntics mal parits.

Serà impossible obri un procés d’autodeterminació, obert a tothom, il·lusionador per a sectors plurals i que a la vegada tinguem capitans xusqueros enterbolint tot el procés, simplement per una minúscula notorietat de merda .

Els anglesos en medicina i en altres especialitats, tenen un conjunt de paraules que són “Watchful Waiting”, que es com “Espera Vigilant”. I és tal com jo estic ara: “En espera vigilant”. Esperant que passin les eleccions, -en les que segur guanya el plural dret a decidir-,  per contribuir a organitzar centenars de persones, de tots colors, per entusiasmar a la gent cap a la seva llibertat nacional. Tenint la independència a la cantonada.