Ja està al carrer. En digital i en paper.
Aquest LO CAMPUS no fa cap concepció a les coses fàcils i menys a l’onada de Facebook, o piulades de Twitter o missatges de mòbil. Si avui el món jove està acostumat al text curt i sintètic, aquest LO CAMPUS és per llegir i això costarà al que sempre van accelerats.
No us heu de perdre l’article del Degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida. Tot i que hi discrepo en algunes coses, és una bona pressa de postura, valenta i poc usual entre les autoritats acadèmiques.
dilluns, de febrer 27, 2012
divendres, de febrer 24, 2012
Els catalans comencem la setmana precisament
el Cap de setmana.
Demà comença una nova setmana en la que haig de donar la volta a tot i integrar-ho
tot.
Que no s’entén?
Senzill: exercir al màxim les meves
potencialitats i això vol dir avui Lleida, Londres i Occitània incloent-hi Aran.
He de tornar a viatjar i trepitjar territori.
Estudiar, llegir i escriure. Caminar,
caminar. Llit, molt de llit.
I trobar a Lleida tot el món creatiu jove
o no tant jove, per potenciar-lo a traves de la premsa universitària.
Ja em poden fer la traveta tant com
vulguin, sinó en liquiden, hem d’aconseguir fer sortir a la superfície les veus
noves i fer-ho lluny, molt lluny, de la mediocritat funcionarial que tenim.
Lluny ben lluny de les institucions escleròtiques que tenim i patim.
Una altra Lleida és possible !!!
Una alta Universitat de Lleida és possible
!!!
Un altra Hospital Arnau de Vilanova és
possible !!!
dimecres, de febrer 22, 2012
Avui fa un any de la mort del
meu pare.
Ha estat un any de merda.
Coincideix que dimarts vindran de Barcelona per gravar un tros de vídeo
sobre el meu historial independentista. Són una col·lecció d’autobiografies de
tot un sector molt mal explicat. Serà el moment de parlar del pare, ja que ell
no ho va poder fer per la malaltia, quan se li va proposar.
Sempre m’he resistit a explicar els meus 7 anys d’alliberat en la política antifranquista, de l’activisme,
de la lluita unitària, de les comissaries franquistes i la presó. Segurament a un
jove d’avui la paraula alliberat li
sonaria a xinès.
“Alliberat”= plena dedicació a l’activisme polític amb vida
clandestina.
En tot aquest període, entre altres coses, vaig perdre la carrera de
medicina, ara la gravació es farà a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida on
faig medicina, tot plegat una metàfora. Han passat 37 anys.
dimarts, de febrer 14, 2012
El Cap d’Estudis de
la Facultat
de Medicina de la Universitat de Lleida
ha plegat. Suposo que la fórmula és que ha dimitit. El Doctor Joan Prat ha
dimitit.
En realitat li han
fet tant la vida impossible que “l’han fet dimitir”.
Una mala noticia
per a la Facultat.
Tot i la quantitat
enorme de problemes logístics en el cursos, que s’han atribuït tots, a l’Oficina
Docent o sigui al Dr. Prat, aquest té un bagatge en Educació Mèdica que no
podem perdre de cap manera.
Ara s’implanta el Pla
de Bolonya en Medicina sense Oficina Docent, sense Oficina de Recerca sobre la implantació
de Bolonya a l’Aula, sense Control de qualitat, sense Servei de suport al
professorat en didàctiques de Bolonya, etc etc ..... conclusió: una autèntica
frivolitat, que paguen els estudiants. Aquests són els autèntics estafats.
I no busquem l’enemic
exterior, el problema és a la
Facultat i la quantitat de professors absolutament
insolidaris amb els nous estudis. En una universitat privada no els hi
renovarien el contracte per boicotejar el Projecte Pedagògic del Centre Universitari,
aquí han passat la línia vermella i han perdut l’ètica dels estudis superiors.
dilluns, de febrer 06, 2012
diumenge, de febrer 05, 2012
Les localitzacions de la pel·lícula Tamara
Drewe em retorna, encara més, a la nostàlgia d’Anglaterra. En aquest
cas les localitzacions rurals i la seva temàtica: l’Anglaterra moderna dels
escriptors, dels seus processos creatius i del comtat de Dorset, on se situen
les histories de les principals novel·les de Thomas Hardy.
La pel·lícula és una comèdia, crec que una
obra menor, del director Stephen Frears, del que podem recordar la ja clàssica My Beautiful Laundrette o molts anys desprès
Mrs Henderson Presents, o més recentment
la pel·lícula The Queen.
És interessant tot el que intel·lectualment
s’ajunta a la pel·lícula: “Tamara Drewe” fou una tira còmica setmanal de Posy
Simmonds, publicada al diari The Guardian.
I ho presentava com una versió moderna de la novel·la de Hardy, Far from the Madding Crowd. La comic strip serial de Simmonds la va
transformar en guió Moira Buffini. Buffini acaba de fer el guió de la nova pel·lícula
Jane Eyre, l’enèsima versió de la
novel·la de Charlotte Brontë.
Curiosament de la pel·lícula “Tamara
Drewe” només m’ha quedat una dada que no coneixia i que explica un dels protagonistes:
es que Thomas Hardy als 65 anys es va enamorar perdudament d’una jove de 26
anys. Tota una esperançadora dada.
dimarts, de gener 31, 2012
diumenge, de gener 29, 2012
He vist un capítol de la mini-sèrie
“Mildred Pierce” que
protagonitza Kate Winslet. Sembla que la sèrie ha funcionat molt bé, guanyant
un Emmy la protagonista.
Tot plegat és molt interessant, sobretot la base literària de la sèrie,
que és una novel·la de James M. Cain. Aquest novel·lista també és l’autor del llibre “El carter sempre truca dues vegades”.
Quins records!!! : Tota la novella negra traduïda per Manuel de Pedrolo
a la col·lecció la Cua de Palla d’Edicions 62. Quin esdeveniment fou la novel·la
negra a Catalunya en ple franquisme.
“Mildred Pierce” també fou una pel·lícula protagonitzada per Joan
Crawford, a la península la pel·lícula la varen titular “Alma en suplicio”.
Mentre estudio “Fenòmens cadavèrics” per una maleïda assignatura de
Medicina Legal, em torna la il·lusió de tornar als clàssics de la novel·la
negra. I tornar a aquella època que devorava els llibres i la literatura pels
carrers i cafeteries.
dissabte, de gener 28, 2012
Tot el projecte de Spanair,
enterrant milions i milions d’euros, com si fos la “companyia bandera” de
Catalunya, sempre m’ha semblat sospitós.
Va ser un invent amb un suport incondicional de l’anterior
govern de la Generalitat, el del Tripartit, i ara s’ha ensorrat
estrepitosament. I a més, no es pot entendre que acabin donant un espectacle de
tercer món, deixant una munió de passatger a terra estafats.
Spanair que en l’última fase
empresarial ha estat un projecte català, -això sí, vestits de “largarterana” o sigui simulant la seva
catalanitat-, fins i tot va tenir campanyes ciutadanes de suport amb avaladors
publicitaris il·lustres.
Aquí no hi ha Madrid que valgui, aquí hi ha uns gestors
catalans de pena.
Un Spanair?.
Fins que no sigui un Catair
amb gestors decents, no em caurà ni una llàgrima.
dimecres, de gener 25, 2012
“Do you agree that Scotland should be an
independent country?”
Formalment aquest matí s’ha obert el
procés per realitzar un referèndum d’autodeterminació a Escòcia. És una bellíssima
notícia, que fa obrir moltes esperances per a la nació catalana.
El Primer Ministre Escocès Alex Salmond ha començat a explicar al
Pàrlamaid
na h-Alba o sigui al Parlament Escocès els seus plans, detallant no
només en la data (tardor 2014) i la pregunta, sinó que a més ha entrat en la logística
de tot el procés, com de que si sempre voten en dijous en aquest referèndum es
podria fer en dissabte o en ampliar el cos electoral incorporant-hi els joves
de 16 i 17 anys.
Des del Londres oficial ho veuen clar que
es pot fer un referèndum.
Quina lliçó a tot Europa de com exercir
la democràcia !!!
dimarts, de gener 24, 2012
dilluns, de gener 23, 2012
Estic a la setmana prèvia de la gran
setmana d’exàmens. Res a veure del que hauria d’ésser el Pla de Bolonya. Això
no és avaluació continuada, són simplement uns exàmens finals a l’estil
tradicional, carregats de material que s’ha de memoritzar. Entre tot el que
estic intentant recordar, hi ha Bioètica. Si tot plegat és increïble i una
revolució pedagògica frustrada, Bioètica encara és pitjor. Ens prediquen ésser
bons metges i com a oposicions de funcionaris ens fan recordar les característiques
d’aquests bon metges. És com mirar una fotografia d’una paella i no menjar-te-la.
¿És possible que estiguem en un curs que se suposa que és pioner d’una nova
carrera de medicina i ningú hagi aportat cap nova estratègia o tàctica docent?.
diumenge, de gener 22, 2012
Avui una
corresponsal xinesa d’una ràdio de Xina, en la roda de premsa post-partit que
feia Pep Guardiola al Camp de futbol del Málaga, ha fet una pregunta sobre el
partit en llengua catalana. S’ha ajudat per una nota escrita, però ho ha fet en
català, ella que parla el mandarí, una de les llengües més parlades del món.
També un corresponsal d’Itàlia ho ha fet en català. I això passava a Málaga
(Andalucía/España), deixant en la boca oberta als corresponsals esportius espanyols.
No cal dir que és d’agrair aquest esforç dels dos periodistes estrangers.
Últimament, hi ha
com una deixadesa sobre la llengua catalana i encara hi ha que es pensa que és
una llengua de segona o en un altre extrem hi ha qui ho frivolitza tot i es
creu que el català, com a llengua, està en plena forma i no cal
reivindicar-la.
Crec que tothom ha
de parlar com vulgui, però tothom ha de saber que el català té problemes de
projecció social i només la militància cultural i lingüística pot ajudar a que
la població, d’una manera natural, trobi en el català una eina vehicular de
comunicació important.
dimecres, de gener 18, 2012
Estic fermament en contra de la pirateria
a Internet, però sobretot estic contra el retall de llibertats a Internet. Hi
ha suficients mitjans tècnics per combatre amb èxit la pirateria sense que la política
i les seves institucions entrin a sac i sense garanties jurídiques, en aquest
camp.
Quasi tot l’instrumental que utilitzo a
la xarxa ho tinc situat a USA (com aquest blog), com molts ciutadans del món,
jo també estic contra la SOPA –Stop Online Piracy Act-, llei que s’està
tramitant al Congrés Nord-americà.
Avui és un dia de protesta mundial, no
només contra una futura llei, sinó també per garantir la llibertat a la xarxa.
dilluns, de gener 16, 2012
Amb aquesta arrencada del film The Girl with the Dragon Tattoo, que aquí l’anomenen “Millennium: Els homes que no estimaven a les dones”, sembla que pinta molt bé aquesta pel•lícula. Que es cuidin tant els crèdits d’una pel•lícula pot resultar estrany, però el director David Fincher sap com atrapar a l’espectador des del primer moment. Aquesta peli és un remake, però el ritme, l'actor Daniel Craig i la novel•la de Stieg Larsson la poden fer excitant. Fruïm de l’estètica, del ritme i de la música dels crèdits. (Molt
millor si l’escena la veieu a pantalla complerta de l’ordinador, per això
cliqueu el quadret “full screen”, que hi ha a sota a la dreta):
diumenge, de gener 15, 2012
Per canvis de disc dur, d’ordinadors
i per seguretat, he canviat algunes adreces, com la del meu Skype que ara és jrperiodista1
També per primera vegada
tinc un compte a Twitter amb el nom d’usuari @jrcatalunya o sigui el meu perfil públic és http://twitter.com/jrcatalunya
divendres, de gener 13, 2012
Les assignatures ÒMNIBUS és a dir les
assignatures calaix de sastre, on s’havien de coordinar diferents matèries i
diferents docents en el Grau de Medicina de la UdL, s’han convertit en
autèntics fiascos de falta de coordinació i deixadesa. El tros que s’emporta el
premi d’assignatura negligent en la docència i sense cap aportació pedagògica
en el nou Pla de Bolonya, és la part d’Imatge Mèdica. És una vergonya, que
s’amplia quan els estudiants han d’anar darrera d’apunts d’altres anys i
d’altres professionals perquè els propis són uns deixats i no saben utilitzar
el Campus Virtual. I són d’imatge !!!. Ha d’haver un infern de mals professors
i gestors universitaris. Estarà ple de radiòlegs de Ponent.
dimecres, de gener 11, 2012
A poc a poc s’està construint l’Associació
universitària AMICS de LO CAMPUS.
S’ha legalitzat a la Universitat de Lleida
i en l’última reunió es va acordar legalitzar-la a tot Catalunya, també que l’associació
fos a partir d’aquest 2012, Co-editora de LO CAMPUS i Suplements.
Veurem com anirà, de moment ja té
estatuts, logotip, dominis informàtics, adreces i BLOC www.amicsdelocampus.com . La
Universitat de Lleida també ha ofert local per reunions.
Ara l’equip de govern de l’associació s’haurà
de convertir-se en un bon dinamitzador de premsa universitària. Serà una tasca
feixuga, però si es fa bé, serà molt útil per promoure nous periodistes de
vocació i un bon debat cívic. Tot el treball és de corredor de fons que es
contradiu amb les necessitats vitals dels estudiants de fer-ho tot immediatament.
Caldrà trobar un terme mig.
divendres, de gener 06, 2012
dimecres, de gener 04, 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)