Kandinsky !!!
dilluns, de setembre 30, 2013
dijous, de setembre 26, 2013
dilluns, de setembre 23, 2013
Unió Democràtica de Catalunya ja és un problema greu per la campanya del “Sí a la
independència de Catalunya”.
Encara que Unió avui, fonamentalment
és un lobby per remenar les cireres, sempre he defensat que calia tenir-los a
prop i donant-los-hi protagonisme, però ara no es pot suportar el seu cinisme i
la seva campanya de la confusió.
Duran i Lleida, un polític
analògic per contraposar-lo a un polític digital o sigui modern, ja no pot
complir la missió de ser el negociador del Govern de la Generalitat a Madrid.
Només negocia en nom seu, forma part de la seva supervivència política.
Si els Consellers de la Generalitat
d’Unió fossin conseqüents, haurien de deixar el Govern perquè aquest Govern Mas
té el projecte del Sí a la plena sobirania.
dijous, de setembre 19, 2013
dimarts, de setembre 17, 2013
dilluns, de setembre 16, 2013
diumenge, de setembre 15, 2013
Avui
diumenge a la tarda comencem a la redacció de LO CAMPUS i LO CAMPUS DIARI
el nou curs acadèmic. Per demà ha d’estar fet el diari i també surt un nou
número de la revista amb una edició molt llarga de paper com també una versió digital.
L’associacionisme
és la base d’aquesta premsa universitària, ara l’objectiu és acabar amb format de
cooperativa universitària. A més, per seguir totalment independents haurem de promoure
el micromecenatge.
Serà un camí
duríssim amb un staff universitari a la contra com sempre, però exercir la
llibertat d’informació i opinió mai ha estat fàcil i tots nosaltres ho hem de
saber. La democràcia a la Universitat de Lleida (UdL) és tant fina i tant d’esquena
al País, que haurem de remar en un mar d’interessos que cansa molt.
--------------------------
Il·lustració:
© 2013 Vitogoni
dissabte, de setembre 14, 2013
Veig moltes pel·lícules a traves de
l’ordinador i això em permet parar-les i tornar-hi en un altre moment. Així s’acaben
alguns dies quan en ve la son i en començo d’altres. Segurament la pel·lícula “Novecento” del Bernardo Bertolucci, en la versió que he vist aquest estiu de cinc
hores, és la més llarga que he vist i la vaig fer durar tres dies.
Avui he acabat “Before Sunset” del director Richard
Linklater. (En català a TV3 l’any 2008 en varen dir “Abans de la posta”,
encara que m’hagués agradat més “Abans del capvespre”).
És una pel·lícula quasi teatral on tota
l’estona és la conversa de dos personatges amb el fons de Paris. Una pel·lícula
independent, una pel·lícula d’opinió sobre les relacions i una pel·lícula d’amor
on l’actriu Julie Delpy n’és l’estrella
total. (No explico més, perquè odio que m’expliquin el guió abans, ni que sigui
un esbós. Tot i que aquesta pel·lícula ve d’una altra “Before Sunrise” i
continua en una altra “Before Midnight” ).
La bellesa de la Julie és tan
interessant, que atrapa. Potser enganya i la seva bellesa amaga una
impresentable, però el seu historial descobreix una actriu, una directora, una
escriptora i una cantant de qualitat. (Curiós sentir-la cantar la seva cançó “Je T’aime Tant”, mentre apareixen els rètols
de crèdit finals de la pel·lícula).
dijous, de setembre 12, 2013
L’endemà del magnífic 11 de setembre d’enguany, recordant
petits moment emotius, guanya per a mi personalment sentir cantar a Alidé Sans la cançó i himne “Aqueres Muntanhes”, a l’acte institucional
de la Diada.
La “Via Catalana” ha tingut un valor simbòlic indiscutible i un èxit polític de primer ordre, que portarà unes conseqüències polítiques que properament ja anirem veien. Fou tota una mobilització de maduresa patriòtica i d’una projecció internacional molt efectiva.
Però a mi les petites coses són les que m’emocionen i la
cantant aranesa Alidé em va robar el
cor. Quan trobi la gravació la penjaré perquè gaudiu del moment : fou impressionant.
dimecres, de setembre 11, 2013
dimarts, de setembre 10, 2013
dilluns, de setembre 09, 2013
El
poeta nord-americà E.E. Cummings té un poema que acaba així :
… (i do not know what it is about you that closes
and opens; only something in me understands
the voice of your eyes is deeper than all roses)
nobody, not even the rain, has such small hands
and opens; only something in me understands
the voice of your eyes is deeper than all roses)
nobody, not even the rain, has such small hands
Que
en una traducció lliure, diu més o menys:
...
(no sé que hi ha que en tu que es tanca
i
s’obre, però alguna cosa en mi entén
que
la veu dels teus ulls és més profunda que totes les roses)
ningú,
ni tan sols la pluja, té unes mans tan petites
... ningú,
ni tan sols la pluja, té unes mans tan petites .......
diumenge, de setembre 08, 2013
Torno al blog després d’un
petit silenci de vacances.
He llegit i escrit molt.
He vist moltes pel·lícules . He estudiat i m’he reconvertit al Windows 8 i a
tota una última generació de l’auto-edició. Ha esta una odissea i encara no
domino tot l’entramat informàtic que ha entrat a la meva vida domèstica i
professional.
Tinc un dèficit alarmant
de vitamina B12, a la vegada que tinc un desfermament també alarmant d’emotivitat.
El Marc s’ha fracturat el
maluc.
divendres, d’agost 09, 2013
Voluntariat i
Treball
a
LO CAMPUS,
LO
CAMPUS DIARI
i
Suplements
Curs 2013-2014
15
Llocs per a voluntaris
i 5 Ofertes de Treball per a estudiants,
professors, administratius o de fora de la comunitat universitària
Veure les condicions a : LO CAMPUS ... CLICA AQUÍ
dimecres, de juliol 17, 2013
Durant uns dies he
tingut pànic informàtic.
Tot
i que ho han amagat, més de 48 hores alguns servidors de blogger o sigui on tinc aquest blog, no ha funcionat.
Costa
tant acceptar que la culpa és seva, que el pobre usuari, no tècnic com jo, va
boig buscant el problema informàtic i netejant historial, cookies... etc, etc.
A
més tota la xarxa d’e-mails meva, ha desconnectat la seva estructura de lligams
i e-mails meus entrats via “diaricivic”
o via “jrcatalunya”, no els he vist a
temps. Tinc una immensitat d’e-mails sense contestar. A més l’entrada “occitania” està desconnectada.
Només
faltava que no pugues entrar a Amazon, com ha passat etc etc.
A
més quan va ploure a bots i barrals a Lleida, varen desconnectar la llum més d’un
cop i el meu sistema informàtic està ressentit i dolgut.
Prou
pànic tinc de la vida real, que ara em faltava el pànic digital !!!.
Desprès
de llegir el llibre “What Would
Google Do?” de Jeff Jarvis i de patir el pànic informàtic o sigui de dependència informàtica,
canviaré alguna de les qüestions estratègiques de LO CAMPUS DIARI.
Aquest:
“I Google com ho faria?” M’ha fet pensar com Google faria el diari digital de
premsa universitària que dirigeixo i segur que hi faria canvis. Intentarem, amb
calma, encertar-la. O sigui novetats per setembre.
dijous, de juliol 11, 2013
E-mail a Xavier Moncayo, Director
de Comunicació i Relacions Institucionals de la Universitat de Lleida (UdL):
Assumpte: Hola senyor
comunicador
Text:
Benvolgut
senyor,
Demà
publiquem a LO CAMPUS DIARI aquesta
petita notícia:
Més de 150 persones van
assistir a l’acte de presentació de la nova junta dels Antics Alumnes i del projecte Alumni UdL
Més
de 150 persones van assistir a la presentació de la nova etapa dels Antics
Alumnes i Amics de la UdL i del nou projecte Alumni UdL que tingué lloc a
la Sala Víctor Siurana.
Hi
estaven representats tots els sectors que han de jugar un paper fonamental a
Alumni UdL: empresaris, alumnes, col·legis professionals, professorat,
professionals, antics alumnes, PAS i amics (persones que no han estudiat a la
UdL però s’hi senten vinculades). També hi van assistir nombroses
autoritats locals i parlamentaris.
El
president d’Alumni UdL, Josep Maria Moragues, els va demanar la implicació a un
projecte que vol donar eines als nous titulats de la UdL per desenvolupar la
seva carrera professional i prestigiar i difondre els estudis i la producció
científica de la Universitat de Lleida arreu del món. També va destacar que
Alumni UdL vol ser una xarxa internacional on hi participin els alumnes
d’altres països que han estudiat a la UdL (Erasmus, Jade, Xina i altres
programes de mobilitat internacional) i que vol que es converteixi en una xarxa
eficient i útil per la societat.
En
Josep Maria Moragues, el rector i el president del Consell Social van coincidir
en assenyalar que sense l’existència d’una universitat a Lleida el nostre
territori no tindria el capital humà i intel·lectual per crear ocupació,
riquesa i espais de cultura.
Text
: Web del nou projecte Alumni UdL
Fotografia:
UdL
[Nota editorial: Ni
aquest diari digital LO CAMPUS DIARI, ni el bimensual LO CAMPUS, ni
l’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS / UdL varen ser invitats a la
presentació. Aquesta és la raó que no publiquem un text d’elaboració pròpia.]
-----------------
Com
pot es pot entreveure, estem molestos.
La
redacció ha rebut de vostè algun escrit demanant-vos que aprofundíssim en algun
tema. Gràcies, farem el que puguem.
Però
ja ha passat el suficient temps perquè normalitzeu les coses al vostre Gabinet
de Premsa respecte LO CAMPUS i LO CAMPUS DIARI: fa més d’un any que no rebem
cap nota de premsa oficial de la UdL i això és un escàndol. (Seguim castigats?).
Suposem
que les notes de premsa depenen de vostè.
En
definitiva, un dia o altre ens hauríem de veure per resoldre la quantitat
enorme de problemes que tenim.
A
part d’alumne de la UdL, sóc president d’una associació universitària de la UdL
i des dels òrgans oficials de la universitat hauríeu de tenir un tracte més exquisit
amb la gent de la casa.
Tinc
un bon record professional del vostre treball a turisme i estic completament
segur que d’un vegada professionalitzareu la comunicació a la UdL. SINERGIA:
recordeu la paraula?
Una
salutació.
Joan-Ramon
dimarts, de juliol 09, 2013
Aquesta
setmana comença per a mi, malgrat l’estiu, el nou curs acadèmic 2013-2014.
Tot
i que estava a punt de fer el salt definitiu cap a Barcelona, viuré un nou any
a Lleida capital: Un nou any a la Universitat de Lleida. Un nou any publicant LO
CAMPUS a les Terres de Lleida i Aran. Un nou any al mateix pis. Un nou any amb
la mateixa redacció de premsa. I un nou any editant digitalment LO CAMPUS DIARI,
obert a totes les universitats dels Països Catalans.
O
sigui : un nou any d’economia de guerra.
I
la nova etapa ha començat al CAP de Cappont de Lleida: pròstata, colon, pell, oïda,
potència mental i memòria.
Estic
en un tobogan de joves que corren a la “Fórmula 1” i jo vaig amb un Citroën dos
cavalls. La derrota està cantada .... tret que em marqui els objectius a la
meva mida i em reforci l’autoestima.
Estic
tornant als meus vicis que es poden explicar: novel·la setmanal i pel·lícula diària.
(Acabo de llegir la novel·la de Joan Agut, “Coses de família” i estic acabant de
veure totes les pel·lícules d’Alfred Hitchcock).
Em
sap greu ser tant avorrit....
dimarts, de juliol 02, 2013
*
He
llegit la novel·la “La veritat sobre el
cas Harry Quebert” de Joël Dicker, ara n’haig de fer una presentació i crítica per a LO
CAMPUS DIARI. Serà la primera crítica de la nova secció : e-Books.
Un
bon i entretingut thriller als USA, d’una estructura narrativa molt ben feta.
Escrit per un “noiet” suís, que no
arriba als trenta i que la seva provocativa joventut corre per tota la
novel·la.
Temps
de lectura: 21 hores 15 minuts.
Puntuació ( del zero al deu): un set.
Recomanació:
s’ha de llegir.
No
tinc ni la mínima idea de com fer la crítica, però de fet més que una acurada
crítica literària, el que farem és un nostrat acompanyament al lector perquè
llegeixi el llibre. Segur que l’interessar saber les versions digitals que es
troba, sí en ePub o en Kindle. I si comprar-lo a Amazon, Google Play o a Edicat
es pot estalviar uns euros.
La
idea és que, sinó és un potentat, que s’oblidi de comprar l’edició en paper i que llegeixi e-Books.
No nomes perquè són a meitat de preu, sinó perquè encara es poden trobar més
barats. Però atenció: a la vegada, no ha de parar d’emprenyar a les
biblioteques de les Facultats perquè ells sí, comprin el llibre en paper. Sobretot
perquè desprès, encara que l’hagis llegit, sempre és interessant tocar paper
per recordar-hi trossos estel·lars.
Hi
ha qui li agrada l’olor del paper i la tinta, a mi a més, m’agrada l’olor del
tòner, la textura del ratolí i la cromàtica de la funda de la tauleta. La meva
millor amiga es diu Hewlett de Hewlett-Packard.
dimarts, de juny 25, 2013
Aquest començament de curs vaig cometre
un error a la Universitat de Lleida
i això em va passar precisament per l’edat que tinc i que com a sènior estic
cursant el grau de Medicina a la
Facultat corresponent.
Jo no tenia els diners per matricular-me
i molt menys encara, diners per “comprar temps” per estudiar. I vaig demanar
una beca tant al Govern espanyol, com el de la Generalitat de Catalunya. Uns i
altres me la varen denegar. Els espanyols perquè no estava matriculat i els catalans
perquè faltaven papers de les meves convalidacions en el meu expedient acadèmic.
(Tema encara pendent i que ara només pot desencallar el Síndic de greuges de la
UdL).
I és que a la meva edat, vaig fer un
raonament fals: Primer demanar la beca, tenir-la atorgada i desprès formalitzar
la matricula, doncs no va així. La lògica i la maduresa no son un plus, son un
inconvenient. Primer et matricules, desprès et deneguen la beca i desprès et
desmatriculen. Tot això amb el curs tirant endavant i en plena competició d’exàmens
i avaluacions continuades. El curs acadèmic comença el setembre i el febrer o
març et pots trobar al carrer.
La tutoria de la Facultat de Medicina és
d’un negligència descominal i els importa una merda la vida de l’estudiant. L’estudiant
té vida a l’Aula i té vida econòmica i sobretot aquesta ultima influeix en el
seu aprenentatge. Doncs, ni idea sobre beques, qüestions administratives i
ajudes. Cap solució, cap suport: i són metges de família!!!.
Em
sembla que mai he odiat tant a ningú, com odio als metges que “juguen” a
gestors.
Almenys algú té cervell i facilita les coses. !!!
dijous, de juny 20, 2013
President Mas no sigui
cas que us hernieu i no agafeu un helicòpter
i viatgeu a la Val d’Aran!!!
Ens
heu d’enviar els Consellers d’Unió?
Ens
heu d’enviar la segona divisió?
El
que vareu guanyar un dilluns (Festa Nacional d’Aran) ho perdreu durant la setmana.
(I tornarà a ploure i tornaran les riuades. I les riuades seran polítiques).
Qui
no sap gestionar una crisi, no fa acte de presència i a més no ho sap
comunicar, és un mal governant.
Vostè
mateix !!!!.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)