Cançó de capvespre de Salvador Espriu
S'enduien veus d'infants
el sol que jo mirava.
Tota la llum d'estiu
se'm feia enyor de somni.
El rellotge, al blanc mur,
diu com se'n va la tarda.
S'encalma un vent suau
pels camins del capvespre.
Potser demà vindran
encara lentes hores
de claror per als ulls
d'aquest esguard tan àvid.
Però ara és la nit.
I he quedat solitari
a la casa dels morts
que només jo recordo.
(1963/1966)
Versió musicada i cantada per Raimon de la "Cançons de la roda del temps" (1966).
Evening song
Children's voices took away
the sun I was looking at.
All the summer light
made me long for a dream.
The clock, on the white wall,
tells how the afternoon passes.
A soft wind slackens
along the evening paths.
Perhaps tomorrow will come
still slow hours
of light for the eyes
of this eager look.
But now it is night;
I am lonely
in the house of the dead
which only I remember.
(1963/1966) Translated: Angela Buxton
Aquest és el poema de Salvador Espriu que Raimon va cantar en directe a l'homenatge ciutadà a Manuel Vázquez Montalbán, que ahir és va fer a la Universitat de Barcelona.