A mi els debats electorals m'entusiasmen, en general tots els debats sempre m'exciten i aquesta nit el debat electoral entre els candidats a lehendakari, que feien a la televisió Euskal Irrati Telebista 2 o sigui la que fa l'emissió en espanyol, no podia perdeme'l.
Deixo les anàlisis polítiques per qui li pertoqui fer-ho amb urgència periodística, només vull destacar unes quantes sensacions que m'ha despertat el debat.
Quina enveja no tenir un Ibarretxe català, encara que els hi regalo l'enrenou intern que tenen. Ni Pujol, ni Mas, ni tan sols Carod, mai han defensat el país com ho fa Ibarretxe. És tota una altra història, és una concepció nacional tant conseqüentment patriòtica i clara, que imposa.
I respecte als nacionalistes espanyols bascos s'acaba simplement, amb la frase que els hi ha espetegat Ibarretxe al duet PSE-PP: "El problema es que ustedes no creen en este país y para dirigirlo hay que creer en él".
Que bé li va al Govern Basc tenir a dins, a Javier Madrazo de Ezker Batua, perquè en el debat donava canya per l'esquerra. I és que sembla que des de Catalunya i Aran no és recordi, que el Govern Basc de l'Ibarretxe és un Tripartit amb el PNV, Eusko Alkartasuna i el comunistes d'Ezker Batua, la federació en el País Basc de Izquierda Unida. En l'eficàcia del debat, tenir aquest sparring per l'esquerra ha estat útil.
El que també em sobta és que el lehendakari Ibarretxe no tingui més mala bava, i doni més canya, sobretot quan l'acusen directament de còmplice del terrorisme.
Mentrestant a l'entrada de la televisió basca s'ha muntat un sarau considerable amb policia inclosa, perquè l'Otegui de Batasuna exigia ésser al debat i volia entrar. D'això res se n'ha dit al debat.
Per altra banda, és una barbaritat l'exclusió Aukera Guztiak del procés electoral, però malgrat el tipus d'organització, si poden colar un gol amb el Partido Comunista de las Tierras Vascas, serà bo per la democratització i pacificació d'Euzkadi.
Sinó al temps. Perquè ETA vol pactar i acabar. Hi ha indicis d'això per tots costats. Caldrà veure si, entre tots, ho saben fer. Però caldria un PP amb morrió i una premsa responsable, que ajudes a la pacificació i no posar benzina constantment a la foguera.
M'agradaria donar classes a la Universitat del País Basc, però com he llegit avui en un article: “...a partir de determinada edat, una il·lusió és una urgència...”.