Benvolgut Arcadi Oliveres,
Com a director de premsa universitària i d’una revista de reflexió com és LO CAMPUS,
tinc difícil analitzar tot el que està passant a la Universitat de Lleida, però
ho haig de fer.
Respectant a tothom i discrepant frontalment
amb molts dels de les tancades perquè estant trinxant el nostre moviment
estudiantil, no puc entendre com tu i “Justícia i Pau” tranquil·lament, desprès
d’haver entrat la policia a la nostra universitat us vareu prestar a un acte públic
amb el Rector.
Per més inri, l’Associació d’Antics Alumnes de la UdL ha rebut sempre el
suport estructural i econòmic del Sr. Botin i el seu banc, com a una de les
contraprestacions a que tots els estudiants tinguem un carnet d’universitat que
a la vegada és una targeta de crèdit del Banco Santander. Aquesta associació, que segur són molt bona
gent, forma part indissoluble de l’estructura institucional de la UdL. No és ni
una associació civil, ni una ONG. O sigui,
us premiaven els antics alumnes però era extensiu a tota l’estructura oficial
de la UdL. Per això havia la màxima autoritat de la UdL. O sigui: El Rector fa
entrar la policia el diumenge i el dilluns premia als campions de la
indignació. Jugada rodona.
Per primera vegada el Rector ha
aconseguir que tots, malgrat les nostres profundes discrepàncies tant ideològiques,
estratègiques i tàctiques, ens ajuntem per denunciar l’entrada de la policia.
Simplement voldria entendre el vostre
posicionament que es va donar, no pel que dèieu, sinó per la vostra presència i
col·laboració.
Tant hagués costat, fer una roda de
premsa a Lleida? i dir: avui no és un dia
per a premis i conferències, gracies a l’associació, ja trobarem una altra data
per l’acta, però a nosaltres no ens agrada que la policia entri a la universitat
i amb el nostre silenci respectuós, així ho expressem.
Una altra oportunitat perduda i una altra
desorientació al personal.
Una abraçada
Joan-Ramon