Manuela Ané guanya
el premi Lengua Viua
2012
Com cada any Lengua Viua promou una marxa a favor de
la llengua aranesa i a més atorga un Premi a una persona o entitat, com a
reconeixement del seu treball per la llengua. Aquest diumenge el premi l’han
atorgat a la filòloga Manuela Ané,
sobretot pel seu treball en teatre en aranès, no només per escriure’l, sinó
també per dinamitzar la seva representació, sobretot entre els més joves. Un bon encert
premiar-la.
De fet jo
l’hagués premiat per haver ajudat al començament d’Eth Diari. Sense ni coneixe’ns a nosaltres els editors, per un amor
insubornable a la llengua, moltes vegades, tot just al començament quan és més
difícil que creguin en el teu projecte de diari en aranès, va traduir i
corregir la publicació. Publicació molt minúscula, que feia micro-periodisme a Aran i que
representava la unitat, la identitat de tots els Terçons en un sol País.
Trametre diàriament informació d’una part d’Aran a l’altra, acaba fent País,
quasi sense ni adonar-te’n. La Manuela ho va entendre com altres, sobretot
l’àcid i generós Xavi Gutiérrez, i varen ajudar sense demanar res a canvi.
El Premi és per
la Manuela, però de fet indirectament és per tota una generació de la seva edat,
d’orígens i creences diferents, que anys i anys, estant treballant per la llengua
i la cultura.Tots sabem que
Aran no és el ‘País de les Meravelles’, però si hi ha alguna meravella és tota
aquesta gent que treballa per la llengua.
Segurament avui
no ens entendríem de com potenciar la llengua i la cultura a Aran, però des de
la discrepància, quan un sent anomenar el nom de “Manuela” sent fidelitat a la
terra, a la seva gent, a la seva cultura i a la seva llengua. Fins i tot els
“agitadors professionals” sabem valorar aquest tipus de militància cultural.