Potser estic tarat, però el món anglès a mi em té
totalment seduït.
Emociona que en
una brillant cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics a Londres, s’homenatgi de
manera senzilla al “Great Ormond Street
Hospital” i a tota la sanitat pública britànica. Tot un valor que a casa
nostra no s’entendria d’aquesta manera. No m’imagino, unes expressions
emocionades del públic en un estadi olímpic homenejant i celebrant l’Institut
Català de la Salut, ni la Seguretat Social en general. A Londres un metge és un
metge, una infermera una infermera, aquí la visió general, la visió general com
diuen les enquestes, és el d’un treballador
i una treballadora cobrant del diner públic.
Massa esquemàtic? Conceptualment n’és l’aproximació general del prestigi social, ho podeu vestir
com vulgueu.