Avui he fet una acció possiblement imprudent, que estic
segur em desanimarà. Estic treballant com un burro en feines mal pagades i
carregades de voluntarietat. A més, també faig estudis i recerca també mal
finançada. I de sobte he vist un anunci que demanaven un “redactor on line” de la traducció d’una de
les revistes de més prestigi en divulgació científica que existeixen a nivell
mundial. Em refereixo al “Scientific American”. La mítica
revista, d’una qualitat indiscutible. I jo que sempre busco feines
complementaries per construir un sou decent i competitiu, sense cap mena de fums,
he entregat la documentació per participar a l’oferta laboral.
He estat professor de formació ocupacional durant uns
quatre anys i he ajudat a trobar treball a centenars d’alumnes, per tant sé
quins són alguns mecanismes de selecció, sobretot les parts patològiques d’aquestes
seleccions. Cap novetat perquè avui dia, tothom ja sap quin són aquests tics
perversos. Doncs, sembla que l’edat pot ser determinant. D’entrada diuen que un
sènior com jo, ho té difícil de trobar feina, per no dir impossible. Si fos així
que s’ho facin mirar, perquè el gruix intel·lectual i professional d’un Copywriter,
no és mesura per la hipertrofia de la seva pròstata, sinó per la seva qualitat creativa
del cervell. I tenir un llenguatge i esperit jove, no depèn de l’acne que
tinguis, sinó de la manera novadora, fresca i lliure de com escriguis els
temes. Indiscutiblement, en sóc el millor candidat. I ho haig de dir jo sense
rubor, perquè no tinc avia.