Autocensura
Hi ha molts temes barrejats que cal
analitzar en aquests moments polítics a Catalunya. Agafem-ne un que pot semblar
menor i no ho és.
Algú en una piulada deia: “Avui al cole
els meus fills un mestre ja els hi ha dit que millor preguntar als pares ... ja
han aconseguit el que volien: mestres autocensurant-se”.
El comentari està relacionat que avui 8 professors
de 3 centres de la Seu d’Urgell -col·legis Albert Vives, Pau Claris i La Salle- estan citats a declarar en els jutjats
de la ciutat per presumpte delicte d’incitació a l’odi, per comentaris fets a
les aules sobre les carregues policials del dia del referèndum.
Les denuncies s’han produït per part de
pares d’alumnes dels centres, uns d’ells guàrdia civils.
No cal dir que és una barbaritat, una ingerència
a l’educació crítica a les aules i un assetjament judicials als mestres. Però
també és un avís a navegants que porta a la por i a l’autocensura dels nostres
docents.
Els espanyolistes ens ho ataquen tot, inclòs
no només la llibertat d’expressió, sinó també una volguda desfiguració del
nostre model educatiu. Model sobretot de cohesió social a traves de la llengua
i el valor democràtic de la discussió crítica de la societat. Només des d’una òptica
reaccionària es pot defensar la “violència de càstig” exercida per les forces
policials i de la guàrdia civil el dia del referèndum.
No podem deixar-nos trepitjar novament i
fer-nos nosaltres mateixos un constant autogol, deixant d’exercir com a MESTRES
amb majúscula, exercint una autocensura.