El
joc d’Ada Colau
El que en alguna època
hem patit el doble i triple joc de gent oportunista com en Duran i Lleida, quan
sentim l’Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona, se’ns posa els pels de punta. És
exactament el mateix, en colors polítics suposadament diferents.
Em faig creus que la
Colau i la seva gent, sempre amb aquesta superioritat “perdona vides” de portar
la veritat ètica, no és que faci “la puta i la ramoneta” a l’estil pujolista, és que té una concepció de la
política totalment amoral, utilitzant conceptes i pràctiques que aparenten una
cosa i tira per la via contrària.
Només ens faltava en Xavier
Domènech, el flamant cap de llista de “Catalunya en Comú Podem”, per acabar de
posar aigua al vi en totes les reivindicacions nacionals i socials. Domènech
ens acabarà de rematar la feina de Joan Coscubiela de portar-nos tot el hooliguenisme del “Congreso de Diputados”
aquí, tot un estil mesetari de la bronca. Recordeu el Coscubiela, que tan agradava
a l’espanyolisme parlamentari de Catalunya?
Dos petits exemples:
Parlen de “sobirania” però
no d’independència. Tota una distorsió del sobiranisme.
Diuen que no hi va
haver Referèndum l’1 d’Octubre perquè per ells, només fou una mobilització.
A més, van a les
manifestacions independentistes però ells expliquen que en realitat la
manifestació que assisteixen, és una mobilització més amplia, perquè hi càpiguen
ells òbviament, i així desfiguren l’eix central de l’esdeveniment reivindicatiu.
I podria continuar en múltiples exemples.
Ara en l’acte de
proclamació de la seva candidatura a les eleccions del 21D, Ada Colau fa una
recriminació pública als membres del Govern empresonats i també als exiliats,
demanant-los-hi explicacions i fent recriminacions del que varen fer.
A part de l’indecent
oportunitat de fer recriminacions quan tens l‘adversari politic perseguit, la
senyora Colau li acabarà retornant sobre ella, tota la merda enviada al Govern
legítim. I perquè? Doncs perquè ella haurà de donar també totes les
explicacions polítiques del que va fer i el que no va fer, com Alcaldessa pel Referèndum
de l’1 d’Octubre.
Ni que ella amb família
estigués en una escola el dia anterior al Referèndum, ni que fes cua per votar, ni
que votes, l’excusa de que va fer com a política.
I resulta que el Govern
Puigdemont li va salvar el cul i es va maquillar la seva falta de compromís institucional
respecte el Referèndum, perquè convenia. Interessava que Colau com Alcaldessa
de la capital de Catalunya, estès públicament prop del Referèndum i tothom de l’independentisme,
inclòs el Govern, va fer la vista grossa.
Però vol transparència,
transparència tindrà, però potser en sortirà malparada.