Les
llàgrimes de cocodril de les nostres Rectores i els nostres Rectors universitaris
Que
les nostres universitats públiques de Catalunya tenen problemes financers és
una realitat i que la Generalitat de Catalunya finança malament aquests Centres
d’Estudis Superiors també és una realitat. Per això hi ha tanta denúncia i
demanda justa de les nostres Rectores i Rectors universitaris en entrevistes,
declaracions i manifestos.
¿Però
aquestes Autoritats acadèmiques fan tot el possible per explorar noves línies
de finançament incloent-hi finançament privat?
¿Per
que hi ha Gerents universitaris que repeteixen en múltiples equips rectorals
sense aportar ni una sola idea productiva per ampliar el finançament incloent-hi
també finançament privat?
Fem
una defensa ferma de la Universitat Pública, però també cal canalitzar
finançament privat a la universitat pública, sense desfigurar cap dels valors
dels Estudis Superiors Públics.
Entre
altres opcions de trobar finançament privat hi ha el canalitzar la
filantropia i el mecenatge per a la Universitat.
Jo
que m’he format en el sistema universitari anglès he viscut molt de prop aquest
fenomen. Una filosofia i tècniques que a Catalunya, a la resta de Països
Catalans i a l’Estat no n’hi ha molta tradició.
Aquí
la captació de fons, el Fundraising, no és vist com un factor estratègic
de la Universitat,
no parlo només de les petites universitats sinó fins i tot dels nostres grans transatlàntics
de Barcelona i València.
Quantes
“Oficines de Fundraising” tenen les nostres universitats? Cap.
De
manera parcial en alguna Facultat o Centre de Recerca o Programa, potser a
temps parcial i sent amateurs, podem trobar alguna persona fent aquesta tasca
compaginant-ho amb altres feines. Fins i tot algun científic il·lustre i el seu
equip fa de Fundraiser per la seva recerca.
Però
no trobem cap Oficina Central professional, a plena dedicació i amb personal
preparat per trobar diners. Cal explicitar que sense confiança d’una gestió
organitzada i sense un potent pòsit de realitat professional, ningú aportarà ni
un euro.
Que
deixin de fer les i els “ploramiques” les nostres Autoritats Universitàries i creïn
les bases reals per aconseguir tota mena de finançament, incloent-hi la
filantropia i el mecenatge.