El “gandul politic”, el President Artur
Mas
Vaig escriure i publicar
l’article “Quo
Vadis CRIDA NACIONAL per la República?” en el que deia “ ... El President
Puigdemont i el seu equip personal, s’equivoca si creu que “liquidant” els
moderats del PDeCat arregla el problema. Si d’una vegada el President Mas
deixes de fer el “gandul polític” i potencies el PDeCat llavors
l’independentisme serà més fort.
Mas
passarà a la història per haver portat el “pujolisme” a l’independentisme
actiu, (també passarà a la historia per les salvatges retallades, d’això no se
n’escaparà, malgrat els potents principis socials que té), però el President
Mas tocat per la repressió cruel i subtil que li ha caigut a sobre pel 9N, no
fa el que ha de fer...”.
Els
hiperventilats es van quedar amb la idea “gandul polític” per escandalitzar-se.
En comptes d’escandalitzar-se de que un “President Honorari”, -Honorari com són
tots els ex-Presidents de la Generalitat-, anés amb la moral per terra
destil·lant uns missatges desmobilitzadors, perquè l’havien suspès per l’exercici
en càrrecs públics, quan pel seu relleu polític Mas és un emblema polític, que
agradi o no, quan parla crea opinió, bona o dolenta, segons les ulleres
polítiques i ideològiques tinguis. Qui estigui depre que prengui Prozac
o qualsevol Fluoxetina !!!
Mas
és un especialista en “follar-se” algun “Colomines”. Primer vaig ser jo en
l’operació “Mobilització Catalanista-MCat” que era una plataforma per donar-li
suport de diferents sectors cívics en unes eleccions a la Presidència de la
Generalitat (2002). El segon va ser el meu germà Agustí amb la “Casa Gran del
Catalanisme” a traves de la Fundació Trias Fargas o el Catdem lligada a
Convergència (2015).
De
com va anar amb el meu germà ja ho explicarà ell si vol, però l’hi he llegit
pestes, almenys de la Fundació. En el meu cas haureu d’esperar les meves
Memòries Polítiques en curs, però gaudiré explicant les dèries i fòbies de David
Medí o les maniobres B de l’impresentable i indecent Pere Macias. Tot amanit
amb les maneres de “capo de pinxus” de Josep Antoni Duran i Lleida. (Per
cert: busco editor).
Si
us penseu que m’estic carregant al President Mas us equivoqueu, el personatge ha
navegat entre tantes merda, conspiració, traïció i mal rotllo, que se n’ha
sortit molt bé i té el meu reconeixement polític.
Precisament:
el “gandul polític” ha tornat !!!
Diuen
els titulars: “Mas aposta per “parlar” amb PSOE, Podem i
PNB per evitar que governin “els que ens calarien foc”(...) L'expresident de la Generalitat rebutja un 'no'
"d'entrada" a Sánchez”.
Jo
NO hi estic d’acord, però celebro que Mas hagi tornat de veritat, perquè l’Honorable
és creu el que diu i de vegades és un bon estratega.
Mas
ha d’arreglar el PDeCat, partit en el que ni boig m’hi apuntaré. Ells són
el centra-dreta independentista.
Nosaltres
els de la Crida Nacional per la República integrem una transversalitat
més gran, amb centra-dreta, centre-esquerra i esquerra-esquerra inclosos, on
Mas hi cabria sense lideratge central, perquè en aquest “Moviment” que és la CRIDA, -que
ocupa a l’interior de Catalunya un espai similar a l’espai del Consell de la República-,
el líder indiscutible és el President Puigdemont.
(Encara
que dos absents com Jordi Sánchez i Toni Morral en siguin els titulars formals
dels càrrecs directius de la CRIDA, un error com una casa de pagès que anem
arrossegant i caldrà urgentment arreglar).