London, England
De
retorn a escriure en aquest BLOG, he rellegit diferents entrades antigues
escrites per mi en moments molt diferents i veig molt apassionades. No és
d’estranyar que hi hagin moltes entrades sobre Londres i Anglaterra: hi vaig
estudiar, hi vaig fer recerca política i hi vaig treballar.
Mireu
que escrivia: “ ...És Londres qui m'enamora a mi, fou per una anècdota
que de cop vaig veure que era londinenc. Pel carrer em va preguntar un ciutadà
britànic que havia vingut a la capital per alguna cosa, no recordo que. Jo vaig
respondre: No ho sé ...és que no sóc d'aquí. Però em va dir: Però vostè viu a
Londres?. -Si fa anys. Vaig respondre. Doncs vostè, és londinenc. Per primera
vegada allò que estimava, jo en formava part i n'era conscient. (2003)
(...) Estimo Londres i també em sento londinenc. (2004)”.
A
part de la nova pallissa que el futur assidu lector d’aquest BLOG l’hi espera
sobre temes anglesos, cal dir que en època de BREXIT caldria emmirallar-nos en
moltes coses impressionants de Londres.
Quan
s’executi políticament, jurídicament i administrativament el BREXIT, que
passarà tard o d’hora, la influència cultural anglesa seguirà marcant les
nostres vides diàriament, encara que no en siguem conscients. Ja ho
descobrireu.
M’entusiasma
conduir per l’esquerra i fer-ho tot a l’inrevés !!!
Com
la política catalana, espanyola i europea: fotem patada al tamboret d’una
vegada.
“Bed” (1980–1) d’Antony Gormley a la
Tate de Londres.