divendres, d’agost 16, 2019




Ho veieu carallots, els Ajuntaments són essencials

Hi ha una brama entre la casta de directius independentistes que en el territori, en cada municipi, la política de pactes pre i post-electorals és molt singular, fins i tot especial i que cada dinàmica porta pactar amb uns o altres.

Diuen: Total llibertat a cada municipi.

Això ho propugna ERC i totes les formacions i marques de “l’Espai Puigdemont”: la marca JuntsxCat, el partit PDeCat i el moviment/associació/partit la CRIDA NACIONAL per la República.

El President legítim de Catalunya Carles Puigdemont en el seu moment va beneir aquesta manera de deixar fer als municipis, exactament com el Vicepresident Junqueras. Ho sigui les màximes autoritats dels dos espais centrals de l’independentisme han avalat el “campi qui pugui” de les dinàmiques en solitari dels Ajuntaments.

Curiosament un plantejament típic d’una dreta europea que sempre defensa més les estructures de poder de dalt de la piràmide, sempre jerarquitzada, que no defensar amb força el poder més proper a la gent, al veïnatge, com són els Ajuntaments.

ERC i “l’Espai Puigdemont” a més han deixat créixer una espècie de “mandarins de pobles i ciutats” que practicant un clientelisme espectacular, defensen el seu territori, no des de la racionalitat nacional catalana, sinó des dels interessos exclusius del “clan” municipal i dels de la “tribu.

Però a més aquestes polítiques fragmentades municipals van en una línia inversa, a la tant necessària lluita nacional plantejada amb un “Full de Ruta Unificat”, tant amb els objectius, l’estratègia, com amb les tàctiques. D’això res de res, o molt poc o sota uns plantejaments expositius màgics i d’artifici, però en el dia a dia de la governabilitat no s’apliquen polítiques municipals integrades a una política global d’alliberament nacional.

Ara resulta que els “nostres pares de la pàtria” ens descobreixen el pes important que tenen els Ajuntament com a conseqüència que el Tribunal Suprem s’ha pronunciat limitant la capacitat política dels ajuntaments i ha dicta que els ens locals no poden aprovar declaracions sobre afers que superin les seves competències.

Tot comença per una moció aprovada al ple municipal de Caldes de Montbui, el febrer d’ara fa sis anys, en què es declarava la població “municipi lliure i sobirà” i es demanava al Parlament de Catalunya que treballés per aconseguir la independència com més aviat millor.

Us estalvio explicar tot l’itinerari de tota la batalla jurídica entre l’Ajuntament de Caldes de Montbui i la  Delegació de govern espanyol a Catalunya durant anys, en el que han intervingut el Jutjat número 13 de Barcelona (precisament el que ha instruït la causa del Procés) i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I ara el Tribunal Suprem Espanyol.

Només m’interessa aquí remarcar que el Tribunal Suprem anul·la la declaració política de l’Ajuntament i el pitjor: ha creat jurisprudència sobre l’abast del que poden aprovar les corporacions municipals.

Ho veieu il·lustres senyors i senyores, els Ajuntaments són essencials, fins i tot ho saben els repressors de la judicatura.

Atenció PROPOSTA: una de les RESPOSTES a la sentència condemnatòria del Judici del Procés ha de sortir dels Ajuntaments, digui el que digui avui, demà i demà passat el Tribunal Suprem Espanyol.